'Ojú' de Las Niñas: l’himne del 'No a la guerra' que va ser censurat a la RTVE d’Aznar
Els atacs actuals a RTVE per suposada parcialitat xoquen amb la censura real que la cadena va exercir el 2003 contra un himne antibelicista
A Espanya, RTVE s’ha convertit en el blanc habitual de la dreta mediàtica. Des de fa anys, mitjans i tertúlies conservadores critiquen la seva suposada manca de neutralitat i pluralisme, fins al punt d’utilitzar sobrenoms com “TelePedro” o “televisió del sanchisme”.
Aquest context d’exigències de neutralitat contrasta amb la història de la mateixa cadena pública. Durant el govern de José María Aznar (PP), l’any 2003, Televisió Espanyola va censurar la cançó Ojú del trio sevillà Las Niñas, prevista per a la gala d’obertura de l’estiu i altres programes musicals. La cançó criticava la guerra de l’Iraq i denunciava escàndols polítics, convertint-se en un himne de rebuig a la intervenció militar.
Representants de Las Niñas van expressar aleshores al diari El País la seva sorpresa davant la decisió, i la discogràfica va declinar comentar la censura. En aquell moment, el PSOE va denunciar la manipulació política de RTVE i va exigir responsabilitats, argumentant que la cadena havia de garantir el pluralisme i la llibertat d’expressió sense ingerències partidistes.
Avui, molts analistes assenyalen la ironia que aquells que exigeixen imparcialitat a RTVE ignorin que la mateixa dreta política de fa dues dècades va exercir un veto directe sobre continguts crítics. El cas d’Ojú recorda la poca independència editorial que tenia la cadena pública durant els mandats del Partit Popular.
L’himne que va unir protesta i humor: Ojú i el seu impacte cultural
La cançó Ojú no era només un tema musical; es va convertir en un fenomen social i cultural a Espanya. Amb un to de rap humorístic, Las Niñas barrejaven crítica política i denúncia social, abordant des de la guerra de l’Iraq fins a escàndols financers com el cas Gescartera. La seva lletra, irònica i directa, va connectar amb una generació que buscava expressar el seu rebuig a la guerra i a les injustícies polítiques. Malgrat la censura exercida per RTVE, Ojú va aconseguir consolidar-se com un símbol de resistència cultural.
Escriu el teu comentari