Maternitat, salaris i violència: els deutes pendents amb la igualtat de les dones a Catalunya

El 8 de març comença el dia a Catalunya no sols com una fita en el calendari de les conquestes, sinó com un advertiment necessari. És el dia en què la celebració dels avanços es troba de front amb la crua realitat d'una economia que, en ple 2026, continua operant sota lògiques que discriminen a les dones. En aquest escenari, la igualtat real s'allunya de ser un concepte retòric per a revelar com una urgència democràtica i econòmica: una arquitectura social que no sols castiga les nòmines femenines, sinó que asfixia el talent i l'autonomia de la meitat de la població.

La igualtat no és un ideal abstracte: és una necessitat econòmica, social i humana l'absència de la qual ens perjudica a totes i tots. I avui les xifres parlen clar: les disparitats no són petites ni temporals, són estructurals.

La bretxa salarial: una realitat que costa més de 6.000 € a l'any

Les dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) no menteixen: a Catalunya les dones guanyen de mitjana un 19,5% menys que els homes, la qual cosa equival a més de 6.000 € menys a l'any per persona. Això no és un efecte estadístic menor ni motivat només per sectors laborals diferents.

Fins i tot quan es comparen ocupacions amb responsabilitats i formació similars, la bretxa persisteix. Això significa que, en igualtat de condicions, una dona a Catalunya continua sent remunerada significativament menys que un home pel mateix treball.
Aquesta desigualtat no sols afecta l'economia de les dones, sinó que limita la seva capacitat d'estalvi, inversió, independència financera i seguretat a llarg termini. És un llast que no sols pes sobre elles, sinó sobre tota l'economia catalana, que desaprofita talent, ambició i rendiment professional.

Maternitat: el talent que es perd i la carrera que es desdibuixa

Si la bretxa salarial ja és una desigualtat greu, l'impacte de la maternitat en la carrera professional de les dones és una injustícia encara més profunda. L'I Baròmetre sobre Conciliació de les Mares Professionals a Espanya (2026), publicat per Mamis Digitals, evidència que la maternitat no és simplement una elecció biològica o personal, sinó un punt d'inflexió que canvia radicalment les condicions laborals de moltes dones.

El 78% de les mares afirma que ha hagut de renunciar a oportunitats professionals per motius de conciliació. Què significa això? Que una dona ha de triar entre créixer professionalment o atendre les seves filles i fills, perquè les estructures laborals continuen sense oferir maneres reals de compatibilitzar carrera i cures.

El 43% ha hagut de reduir la seva jornada laboral per a intentar equilibrar treball i família, i gairebé la meitat ha canviat d'ocupació per aquest motiu. No es tracta de “decisions personals”, sinó d'estructures rígides —d'horaris inflexibles, de falta de corresponsabilitat en les cures, de models laborals pensats des de perspectives que ignoren la vida real de les dones i les famílies.

Grup SPEC —empresa especialitzada en gestió horària— denúncia que la igualtat real exigeix transformar aquests models de treball: “La igualtat efectiva requereix revisar els models de treball i integrar sistemes que permetin desenvolupar una carrera professional en igualtat de condicions abans, durant i després de la maternitat”.

Però més enllà de la tecnologia o de les eines de planificació, el que subjau és una pregunta profunda: per què la cura continua recaient majoritàriament en les dones? Per què els entorns laborals no s'adapten per a retenir i potenciar talent que existeix i que continua brillant, però que es veu obligat a frenar?

Sostres de vidre i la dificultat d'aconseguir el lideratge

L'avanç cap a la igualtat no sols es mesura en salaris o jornades, sinó també en la presència de dones en els llocs de més responsabilitat. L'Informe sobre Igualtat de Gènere en Empreses 2025 de la Comissió Europea mostra que encara que les dones representen prop del 38% dels consells d'administració en empreses cotitzades a Espanya, la seva presència en càrrecs executius decisius continua sent molt inferior.

Això no és casualitat: és un fenomen conegut com a sostre de cristall, una barrera invisible que impedeix que les dones, fins i tot sent igual de capacitades, accedeixin als nivells més alts. Aquests sostres no sols perjudiquen les dones, sinó que limiten la diversitat de pensament, l'eficàcia de gestió i el desenvolupament estratègic de les organitzacions.

La desigualtat en l'accés al lideratge no és un problema “sol de dones”: és una pèrdua de talent per a tota la societat i l'economia catalana.

La violència masclista: una ferida social i econòmica

Cap discussió sobre desigualtat econòmica pot ignorar la violència de gènere, perquè la violència estructural també és un factor econòmic: limita la mobilitat laboral, genera inseguretat, imposa càrregues addicionals i encareix la vida quotidiana de les dones.

A Catalunya, les últimes dades oficials indiquen que en 2025 es van registrar 11 feminicidis, incloent-hi casos en context de violència de gènere que també van afectar menors. En el que portem de 2026, s'han registrat 4 feminicidis.

Els registres van reflectir en 2025 més de 14.000 denúncies per violència masclista entre gener i octubre, i gairebé 18.000 ordres de protecció estan actualment vigents.

En l'àmbit estatal, el 2024 els jutjats especialitzats van registrar 199.094 denúncies per violència masclista, és a dir, més de 500 denúncies al dia. Encara que en 2025 Espanya va registrar al voltant de 38 feminicidis, els casos de 2026 ja mostren que la violència letal no ha desaparegut i que cadascuna d'aquestes xifres representa una vida, una família i una comunitat afectada.

La violència contra les dones no és només una tragèdia personal: és un problema social que colpeja l'economia, les relacions humanes i el benestar col·lectiu. No es pot parlar d'igualtat si la seguretat bàsica de les dones segueix en risc.

El cost econòmic de la desigualtat… i el seu impacte en la societat

La contínua discriminació salarial, la penalització de la maternitat i la violència masclista constitueixen no sols una injustícia social, sinó un llast econòmic per a tota Catalunya. Expertes en economia de gènere han assenyalat que el tancament progressiu de la bretxa salarial i l'eliminació de barreres laborals a la maternitat podrien impulsar el PIB regional, ampliar la capacitat de consum i enfortir la sostenibilitat del sistema de benestar.

Quan les dones no poden desenvolupar plenament, la societat en conjunt també s'empobreix. No és només una qüestió de justícia de gènere, sinó una estratègia econòmica intel·ligent que beneficiï a totes i tots.

Cap a una igualtat real: demandes feministes del 8M

Aquest 8 de març, els moviments feministes no demanen favors: demanen polítiques concretes i efectives que transformin les condicions de vida i treball de dones i famílies.

Exigeixen auditories salarials obligatòries que no permetin que les bretxes continuïn invisibles; polítiques de corresponsabilitat real que comparteixin el treball de cura entre tots els gèneres; permisos parentals igualitaris que no penalitzin a ningú per exercir la paternitat o maternitat; i mesures que reconeguin i compensin l'impacte professional de la maternitat.

Perquè la igualtat no és un obsequi: és un dret. Perquè una societat en la qual les dones guanyen menys, són menys representades, carreguen amb més cuidats i sofreixen violència, no és una societat justa ni pròspera per a ningú.