Milers de persones basques exigeixen la igualtat i rebutgen les reculades i els discursos d'ultradreta

La jornada del 8M concentra als carrers de Bilbao, Donostia-Sant Sebastià i Vitòria-Gasteiz a ciutadans i col·lectius feministes compromesos amb la defensa de drets, autonomia i justícia social. Entre banderes habitades, pancartes i música, els participants traslladen un missatge ferm contra la ultradreta i qualsevol política que posi en risc avanços reeixits durant dècades de lluita.

El moviment feminista davant l'auge de discursos regresionistas

Les mobilitzacions organitzades pel Moviment Feminista d'Euskal Herria destaquen com les majoritàries sota el lema “Beste mundu bat feminismotik. Enfront dels sistemes de dominació: lluita i organització”. Des de Bilbao, el col·lectiu Bilbo Feminista Saretzen obre la marxa amb una pancarta que afirma: “Es folren a la nostra costa. Inperialismoren aurka, borroka feminista” (Contra l'imperialisme, lluita feminista).

Les portaveus Irati Sierra i Marta Pérez subratllen que els desafiaments actuals afecten a totes: “Mitjançant l'imperialisme, l'espoli i el deute, uns pocs s'estan folrant a costa de les nostres vides i treballs” i adverteixen que “l'estan fent sense cap mena de vergonya, a cop de guerra i d'invasió”.

Segons aquestes líders, els riscos recauen de manera especial sobre dones dissidents, racializadas, migrades, treballadores sexuals, amb discapacitat o diversitat funcional, pensionistes i joves. Per això criden a “respondre amb més lluita i més organització feminista, a reivindicar que no val un feminisme que es limiti a dir 'igualtat per a les dones', sinó que sigui clarament antiracista, antifeixista, internacionalista i anticapitalista”.

Participació política i sindical

A la mobilització de Bilbao se sumen representants de diferents forces i col·lectius. Entre ells, Iñigo Ansola del PNB, Eneko Andueza del PSE-EE, Alba García de Sumar Mugimendua, Richar Vaquer de Podemos i Unai Sord, secretari general de CCOO. EH Bildu participa amb María del Riu, mentre que en Donostia-Sant Sebastià la delegació més important està encapçalada per Miren Kortajarena.

La presència de representants polítics i sindicals reforça la idea que la defensa de la igualtat no sols és social, sinó també un eix estratègic de participació democràtica.

Manifestacions abolicionistes i diversitat de reivindicacions

Paral·lelament, se celebren marxes abolicionistes a Bilbao i Sant Sebastià amb participació de centenars de persones. La Coordinadora de Feministes Abolicionistes d'Euskal Herria subratlla que “una societat que no combat la pornografia, la prostitució, els ventres de lloguer, i que no lluita per l'abolició del gènere, no podrà ser mai igualitària”.

La portaveu Begoña Ferro explica: “Aquestes reivindicacions són, sobretot, l'abolició de la prostitució, de la pornografia, dels ventres de lloguer, i la demanda que la dona sigui el subjecte polític del feminisme i de la lluita feminista”. Mentre recorren els carrers bilbaïns, coregen consignes com “ser dona no és un sentiment” i “cap dona neix per a puta”, visibilitzant la pluralitat de veus dins del moviment.

Joves i construccions revolucionàries

El col·lectiu Itaia, vinculat a EHKS i d'ideologia comunista, organitza mobilitzacions en diverses capitals basques, destacant la participació de joves amb banderes vermelles i pancartes que proclamen “Emakume langileok askatzeko sozialismoa eraiki” (Construir socialisme per a alliberar a les dones treballadores).

El grup denuncia que “les idees i actituds masclistes s'estan normalitzant en la societat de la mà de partits i agitadors feixistes” i critica la inacció de l'esquerra institucional: “És necessari construir una alternativa revolucionària que acabi amb la repressió de les dones treballadores”.

A Bilbao, la Coordinadora 8M també organitza la seva mobilització, iniciant la marxa en la plaça de l'Arriaga, consolidant un total de 18.000 participants en les quatre convocatòries del dia segons fonts municipals.

La mobilització com a eina de transformació

El reportatge analitza que el 8M basc no és només una data simbòlica: representa la força col·lectiva del feminisme per a defensar drets, qüestionar estructures de poder i garantir que els avanços socials no es vegin erosionats per discursos regressionistes o polítiques d'ultradreta.

La diversitat de marxes reflecteix que, malgrat les diferències internes i els debats estratègics, el moviment manté un front unit entorn de la igualtat, la justícia social i la lluita contra tota forma d'opressió. Com conclouen les portaveus, “el que ens uneix és que volem transformar aquest món, aquest sistema, i per tant aquí són benvingudes totes les persones, però no totes les actituds”.