Cristóbal Montoro demana l'arxivament de la seva causa judicial i nega irregularitats en el seu lobby gasista

 L'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha sol·licitat l'arxivament de la causa judicial que investiga presumptes irregularitats relacionades amb el seu antic despatx professional, Equip Econòmic, i suposades reformes fiscals favorables al sector gasista. En un recurs presentat davant l'Audiència Provincial de Tarragona, el exdirigente del Partit Popular sosté que les conclusions de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil recolzen la seva innocència i acusa la Fiscalia Anticorrupció de construir el cas sobre una “fabulació”.

La causa, que es prolonga des de fa vuit anys, analitza si empreses del sector gasista van pagar al despatx fundat per Montoro amb l'objectiu d'influir en canvis legislatius que reduïssin la càrrega fiscal de la seva activitat. El procediment s'instrueix en el Jutjat d'Instrucció número 2 de Tarragona.

La defensa es recolza en l'informe de la UCO

L'estratègia jurídica de l'exministre es basa en un informe elaborat per la UCO en el qual els investigadors conclouen que no es va detectar desviament de fons cap a comptes aliens als socis del despatx. Segons els agents, el rastreig dels pagaments realitzats per diverses empreses gasísticas condueix únicament als comptes dels propis socis d'Equip Econòmic, sense evidències de comissions irregulars.

Aquesta interpretació contradiu parcialment la posició de la Fiscalia Anticorrupció, de l'Agència Tributària i dels Mossos d'Esquadra, que han plantejat sospites sobre possibles pagaments vinculats a modificacions normatives impulsades quan Montoro ocupava el Ministeri d'Hisenda durant el Govern de Mariano Rajoy.

El jutge instructor va sol·licitar a la Guàrdia Civil que analitzés la traçabilitat dels diners pagats al despatx per a determinar si part d'aquests fons va poder acabar en comptes vinculats al mateix exministre o a tercers relacionats amb l'administració.

Sospites sobre pagaments fraccionats

Malgrat l'informe de la UCO, la recerca judicial s'ha vist reforçada per un document elaborat per la unitat de suport de l'Agència Tributària a la Fiscalia Anticorrupció. En aquest informe s'alertava de moviments financers considerats sospitosos, entre ells el possible fraccionament de pagaments realitzats per empreses gasísticas al despatx.

Segons aquesta tesi, el despatx hauria cobrat en diferents transferències amb l'objectiu d'evitar controls o deteccions vinculades a l'obtenció de canvis normatius que beneficiaven al sector energètic.

Equip Econòmic —denominat inicialment Montoro i Associats— va ser fundat pel mateix exministre abans del seu retorn a la política. Quan Montoro va tornar a ocupar càrrecs públics, el despatx va quedar en mans d'altres socis fundadors.

La defensa denuncia una recerca “prospectiva”

El recurs presentat per la defensa de Montoro, dirigida per un antic advocat de l'Estat, sol·licita que es detingui la pràctica de noves diligències i que la causa sigui arxivada per falta d'indicis de delicte.

En l'escrit, els advocats sostenen que la recerca es basa en una interpretació especulativa dels fets i qualifiquen l'actuació de la Fiscalia com una “fabulació” construïda a partir de sospites sense suport probatori.

També critiquen el que consideren una recerca “prospectiva”, és a dir, una cerca d'indicis sense fets concrets que justifiquin l'obertura del procediment.

Defensa del paper dels lobbies en l'elaboració normativa

En la seva argumentació, l'exministre defensa la legitimitat que associacions empresarials o col·lectius sectorials plantegin propostes legislatives al Govern. Segons la seva posició, aquesta pràctica forma part del funcionament habitual dels sistemes democràtics.

Montoro sosté que la interlocució entre empreses, associacions i administracions públiques per a proposar reformes normatives és comuna en governs de qualsevol signe polític i que no pot considerar una conducta delictiva.

En aquest context, l'exministre també argumenta que la reforma fiscal analitzada en la recerca es va produir en un moment en què el Govern impulsava una reducció general de la càrrega impositiva empresarial, inclosa la rebaixa de la mena de l'Impost de societats en 2014.

Pròxima decisió judicial

L'Audiència Provincial de Tarragona deurà ara pronunciar sobre el recurs presentat per la defensa i decidir si escau l'arxivament de la causa o si la recerca continua amb noves diligències.

El cas examina el possible ús de canals d'influència entre despatxos privats i l'administració pública per a impulsar canvis legislatius favorables a determinats sectors, una qüestió que se situa en el centre del debat sobre la regulació dels lobbies i la transparència en l'elaboració normativa.