Espanya cau al lloc 41 en el rànquing mundial de felicitat
Finlàndia lidera per novè any consecutiu l'Informe Mundial de la Felicitat, seguida d'Islàndia i Dinamarca, en una classificació on Espanya descendeix fins al lloc 41, penalitzada per la forta deterioració del benestar entre els joves
El nou Informe Mundial de la Felicitat, elaborat amb dades de 147 països, torna a situar als països nòrdics en el més alt del rànquing global. Finlàndia manté el lideratge, acompanyada per Islàndia i Dinamarca, mentre que Costa Rica irromp en el quart lloc, consolidant el pes d'Amèrica Llatina en els nivells més alts de satisfacció vital.
L'estudi, que es publica anualment des de 2013, analitza variables com la renda per càpita, el suport social, l'esperança de vida, la llibertat de decisió, la percepció de la corrupció i la generositat. En aquesta edició, Israel també destaca en ascendir fins al vuitè lloc malgrat el seu context geopolític.
En contrast, Espanya perd posicions i se situa per darrere de països com França, Regne Unit o Itàlia, i fins i tot d'economies més petites com Kosovo o El Salvador.
Desigualtat generacional: el factor clau del descens espanyol
L'informe identifica un element determinant en la caiguda espanyola: l'empitjorament del benestar juvenil. Espanya ocupa el lloc 128 de 136 països en aquest indicador, la qual cosa evidencia una bretxa generacional cada vegada més acusada.
L'estudi subratlla que a Europa Occidental i Amèrica del Nord els joves presenten nivells de felicitat significativament inferiors als de fa 15 anys. Aquesta tendència no es reprodueix amb la mateixa intensitat en altres regions del món, la qual cosa reforça la singularitat del fenomen.
Entre les causes, l'informe apunta a l'impacte de les xarxes socials, encara que matisa que no es tracta de l'únic factor. L'ús intensiu d'aquestes plataformes apareix vinculat a problemes com la pèrdua de temps, la pressió social o les dificultats emocionals, especialment entre menors i joves.
Predomini europeu i avanç llatinoamericà
El rànquing continua dominat per països europeus, especialment del nord, que destaquen pels seus sistemes de benestar, cohesió social i estabilitat institucional. A aquests se sumen excepcions com Costa Rica, que aconsegueix el seu millor resultat històric en aconseguir el quart lloc.
El cas llatinoamericà s'explica, segons l'informe, per la fortalesa dels vincles comunitaris i les relacions socials, factors que compensen parcialment altres febleses estructurals.
Per part seva, els Estats Units se situa en el lloc 23, lluny dels primers llocs, mentre que Mèxic, encara que descendeix lleugerament, es manté en el grup de països més ben valorats.
En l'extrem oposat, els països pitjor classificats tornen a concentrar a Àfrica i Àsia, amb l'Afganistan, Sierra Leone i Malawi en les últimes posicions.
Escriu el teu comentari