SOS Racisme destapa que la majoria d'episodis racistes no arriba a denunciar-se a Catalunya

La dimensió real de la discriminació per motius racials continua aflorant a través d'estudis independents que posen el focus en allò que no reflecteixen les estadístiques oficials.

El document anual elaborat per SOS Racisme Catalunya situa el debat entorn de la profunditat del fenomen i el seu caràcter estructural, allunyant-lo de la percepció de fets aïllats. Sota el títol Invisibles. L’estat del racisme, l'organització construeix una radiografia que combina dades quantitatives, anàlisi qualitativa i context polític i social.

Una eina per a visibilitzar el que no es registra

L'informe es recolza en l'activitat del Servei d'Atenció i Denúncia (SAID), un dispositiu que ofereix acompanyament legal, intervenció directa i suport psicosocial a persones que han sofert discriminació. Des d'aquesta base, l'estudi no sols documenta casos, sinó que busca evidenciar les limitacions dels mecanismes oficials de registre.

L'entitat planteja que bona part de les situacions de racisme queden fora dels circuits institucionals, la qual cosa contribueix a una percepció distorsionada del problema. L'informe respon també a una demanda explícita de les persones afectades: no sols denunciar, sinó impulsar processos de reparació i transformació estructural.

Un volum de casos que reflecteix una realitat sostinguda

Al llarg de 2025, el SAID ha gestionat 583 situacions relacionades amb el racisme en més de 70 municipis. D'aquestes, 356 corresponen a primeres sol·licituds d'atenció, mentre que 251 han estat reconegudes com a casos de discriminació efectiva. Finalment, 72 han passat a fase de seguiment i denúncia.

El descens en el nombre total d'atencions respecte a altres anys no s'interpreta com una millora del context, sinó com una conseqüència directa de les dificultats operatives que ha travessat el servei.

La infradenúncia com a eix central del problema

Un dels elements més rellevants de l'informe és el nivell d'infradenúncia. El 71,31% de les situacions identificades no es formalitza davant les autoritats, la qual cosa equival a més de set de cada deu casos.

Les raons són múltiples i complexes: des de la necessitat de respostes immediates fins a la desconfiança en el sistema, passant per la por, la desmotivació o la falta de suport institucional. També influeixen factors com la voluntat de tancar l'episodi sense iniciar un procés llarg o la impossibilitat d'identificar a l'agressor.

Aquest fenomen limita la capacitat de les administracions per a dimensionar el problema i, en conseqüència, condiciona l'eficàcia de les polítiques públiques.

Tipologies que evidencien la diversitat de formes del racisme

L'informe desglossa les situacions ateses en diferents categories que permeten entendre l'amplitud del fenomen. Les agressions i discriminacions entre particulars encapçalen la llista amb un 28%, seguides pels abusos per part de cossos de seguretat pública, que aconsegueixen el 17%.

Les vulneracions en l'accés a drets socials —com l'habitatge, l'educació o la sanitat— representen el 15%. El discurs d'odi, tant en mitjans com en xarxes socials i en l'àmbit polític, suposa el 13%.

A aquestes xifres se sumen les discriminacions en serveis privats (11%), les actuacions de seguretat privada (7%), el racisme laboral (7%) i les incidències en serveis públics (3%).

Estratègies d'intervenció davant un sistema limitat

En relació amb els casos assumits, el 54% s'aborda mitjançant intervenció directa, un model que inclou acompanyament personalitzat i suport psicosocial amb perspectiva comunitària. El 31% es tramita per via administrativa, mentre que el 14% arriba a la via judicial.

L'organització prioritza mecanismes restauratius per a compensar les manques del sistema judicial, amb l'objectiu de garantir la restitució de drets i la reparació del mal.

Un perfil divers de les persones ateses

L'anàlisi sociodemogràfica mostra que el 40% de les persones ateses té nacionalitat espanyola. El 32% correspon a persones estrangeres en situació regular i el 17% a persones en situació administrativa irregular. Un 10% dels casos implica col·lectius.

Quant al gènere, el 44% són dones i el 39% homes, mentre que la resta correspon a col·lectius o persones no binàries. Per origen, predominen les persones del Magreb (46%), seguides d'Amèrica del Sud (28%) i diferents regions africanes (11%).

El pes creixent del discurs d'odi

L'informe identifica un increment del discurs d'odi, especialment en l'àmbit polític. El 63% d'aquests casos s'origina en declaracions polítiques, enfront del 25% en xarxes socials i el 13% en altres manifestacions.

La població musulmana apareix com el principal objectiu d'aquestes expressions, la qual cosa apunta a una creixent islamofòbia en el debat públic.

Racisme i accés a drets fonamentals

El document connecta el racisme amb problemàtiques estructurals com l'accés a l'habitatge o els obstacles per a la regularització administrativa. Casos de desnonaments col·lectius o assentaments precaris s'interpreten com a manifestacions concretes d'aquestes dinàmiques.

Així mateix, s'analitzen propostes polítiques com la prohibició del burca o el nicab en l'espai públic, emmarcades en un context d'auge de discursos reaccionaris a escala local.

Dificultats econòmiques i impacte en l'atenció

El funcionament del SAID s'ha vist compromès durant 2025 per problemes econòmics derivats de la denegació de subvencions públiques. Aquesta situació ha obligat a reduir l'activitat del servei i a tancar durant els mesos de juliol, agost i desembre.

Aquestes limitacions han repercutit tant en el nombre de casos atesos com en l'increment de derivacions a altres serveis, la qual cosa introdueix noves barreres per a les persones afectades.

Una anomenada a l'acció col·lectiva

L'informe conclou amb una apel·lació clara a la responsabilitat social i política. L'organització subratlla que el racisme no pot abordar com un fenomen puntual, sinó com una realitat estructural que requereix respostes integrals.

“Davant el racisme, la desinformació i la violència institucional, no hi ha neutralitat possible”, afirma el text. I afegeix: “Perquè sense justícia no hi haurà pau”.