CaixaBank Research preveu un dèficit de 900.000 habitatges en 2029 a Espanya

CaixaBank Research estima que el dèficit d'habitatge a Espanya continuarà creixent els pròxims anys, podent superar les 900.000 habitatges en 2029, segons indica l'Informe Sectorial Immobiliari 1S 2026, on alerta que el sector travessa "una fase de creixent tensió" com a resultat d'una demanda molt dinàmica, una oferta insuficient i poc elàstica i una elevada heterogeneïtat territorial.

Aquest estudi assenyala que l'activitat residencial va aconseguir un "volum elevat" en 2025 i va superar les 714.000 transaccions, el major registre des de 2007, mentre que la demanda es va mantenir molt robusta, impulsada pel creixement poblacional, la millora del poder adquisitiu de les llars, la solidesa del mercat laboral i unes condicions financeres favorables, informa en un comunicat aquest divendres.

No obstant això, en la segona meitat de l'any van començar a apreciar senyals de moderació, condicionades per l'elevat nivell de preus i per l'escassetat d'habitatge disponible, especialment en el segment d'obra nova, persistint en l'oferta "importants colls d'ampolla".

Malgrat l'avanç dels visats d'obra nova, "la producció efectiva d'habitatges continua sent insuficient per a absorbir la intensa creació de llars".

Segons estimacions de CaixaBank Research, Espanya acumula un dèficit superior a 730.000 habitatges des de 2021, amb una elevada concentració geogràfica: prop de la meitat del dèficit es localitza en cinc províncies --Madrid, Barcelona, València, Alacant i Múrcia--.

A més, la resposta de l'oferta "resulta especialment limitada precisament en les zones on les necessitats d'habitatge són majors, la qual cosa agreuja els desequilibris existents".

A diferència del patró observat durant el boom immobiliari previ a 2008, el cicle actual es caracteritza per una elevada dispersió territorial dels preus: els majors increments es concentren en grans ciutats, àrees metropolitanes i municipis turístics, on la demanda mostra major dinamisme i l'oferta es manté especialment rígida.

MADRID I BARCELONA

Madrid i Barcelona lideren el creixement acumulat dels preus des de 2015, mentre que a les províncies turístiques la bretxa de preus respecte a la resta del país s'ha ampliat de manera notable.

"Aquesta evolució reflecteix que els preus augmenten més allí on la demanda és més intensa i l'oferta resulta insuficient, seguint una lògica de difusió espacial que s'inicia en els mercats principals i es va estenent gradualment a la perifèria", expliquen els autors de l'informe.