Vídeo | Emilio: "Sóc professor de secundària i et convido a passar un dia amb mi"

Les protestes del sector educatiu a Catalunya troben un rostre i una veu a través del relat diari d’un professor que descriu un sistema col·lapsat, on l’esforç individual dels docents intenta compensar dèficits estructurals que les vagues i concentracions reclamen revertir. La crònica de _emirau, publicada aquesta setmana en el seu compte d'Instagram, evidencia que el conflicte educatiu va molt més enllà dels salaris i que l’ensenyament públic afronta un moment crític que afecta alumnes, professors i famílies per igual.

La diversitat a l’aula: un repte quotidià

El dia a dia d’un institut de Barcelona s’ha convertit en una carrera d’obstacles constants. Emilio explica com gestiona grups amb més de trenta estudiants, cadascun amb necessitats educatives particulars i ritmes d’aprenentatge molt diferents, fet que fa gairebé impossible oferir atenció individualitzada. “Cada alumne és un món i, tot i voler-ho, no puc arribar a tothom com caldria”, confessa el docent.

La manca de recursos és evident en moltes situacions, però sobretot en el moment en què hi ha una alumna que s'autolesiona, però hi ha ningú més en aquell moment que pugui ajudar, ja que el personal docent que hauria d'estar disponible està fent altres tasques. 

Aquesta saturació i la impossibilitat de donar resposta adequada a cada estudiant són factors que els sindicats denuncien com a principals motius de les vagues i manifestacions, que reclamen ràtios més baixes per recuperar la dignitat del professorat i la qualitat de l’ensenyament públic.

Càrrega lectiva i matèries fora de l’especialitat

A la pressió de gestionar aules massificades s’hi suma la necessitat d’impartir assignatures que no són de la seva especialitat dins del que es considera hores de gestió autònoma, on es realitzen projectes globalitzats. Aquesta situació, cada vegada més habitual, obliga els docents a preparar continguts sense formació específica, incrementant la càrrega mental i física. “No es tracta només de preparar la classe, sinó d’entendre els conceptes per poder-los transmetre amb rigor”, explica l’Emilio, que denuncia la manca de reconeixement i de temps dins de la jornada laboral.

Aquesta sobrecàrrega provoca frustració i sensació de sacrifici continu, ja que els professionals intenten que cap alumne quedi enrere malgrat les deficiències estructurals del sistema.

Jornades que s’allarguen fins a la matinada

L’esgotament del professorat és un altre element que emergeix amb força. _emirau detalla que sovint finalitza la correcció de treballs a les onze i mitja de la nit, fet que li impedeix preparar adequadament la classe del dia següent. “No he tingut temps de preparar-m’ho a casa perquè vaig estar fins tard corregint”, reconeix el docent, posant llum sobre una realitat que molts professionals viuen en silenci.

La manca de temps per a la reflexió pedagògica i la preparació detallada de les classes és un dels temes més recurrents en les pancartes i crits de les manifestacions d’aquesta setmana arreu de Catalunya.

Un clam a les places i carrers

Les publicacions i testimonis com els de _emirau coincideixen amb una onada de protestes que ha tenyit els carrers de groc a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i altres municipis. Els professionals del sector reclamen a l’administració mesures estructurals per revertir dèficits acumulats durant més d’una dècada, que inclouen reducció de ràtios, més recursos humans i millor coordinació pedagògica.

“Sortim al carrer perquè estimem la nostra feina i volem poder fer-la bé, sense haver de sacrificar la nostra vida personal per una manca de recursos”, apunta el professor, resumint l’esperit que mou milers de docents en aquestes jornades de mobilització.

Entre la vocació i la sobrecàrrega

El cas de _emirau exemplifica la tensió entre la vocació i la realitat d’un sistema que obliga a l’esgotament continu. La seva experiència no és anecdòtica, sinó un reflex fidel del que viuen milers de professionals a Catalunya. La combinació de grups massificats, càrrega lectiva desmesurada i insuficiència de recursos materials i humans transforma el dia a dia del professorat en una lluita constant per mantenir la qualitat educativa.

Aquesta crònica, publicada en plena setmana de vagues i manifestacions, posa rostre humà a les reivindicacions i recorda que darrere de les xifres, els informes i els titulars, hi ha docents compromesos amb els seus alumnes i amb l’ensenyament públic.