El cas d'un menor reobre el debat sobre la llengua en l'educació especial a Catalunya

L'aprenentatge en contextos d'especial vulnerabilitat educativa situa l'idioma d'ensenyament com un element central que pot condicionar el desenvolupament acadèmic i personal de l'alumnat.

En un moment en el qual el model lingüístic torna a estar en el centre del debat públic, sorgeixen veus que traslladen la discussió al terreny pràctic de les aules, especialment en àmbits on la comprensió resulta determinant.

L'idioma com a eina clau en l'aprenentatge

A les aules d'educació especial, comprendre el que succeeix no és un aspecte secundari, sinó la base sobre la qual es construeix tot el procés educatiu. Per a molts estudiants amb necessitats educatives específiques, seguir una explicació o interpretar una instrucció ja suposa un esforç afegit.

En aquest context, la llengua vehicular adquireix un paper decisiu. Quan no es domina, el procés d'aprenentatge es complica encara més, fins al punt de convertir en un obstacle addicional.

La denúncia d'una família

Jordi, pare d'un menor amb necessitats educatives especials, exposa la seva experiència i qüestiona el model aplicat a Catalunya. Segons explica, la imposició d'una única llengua en el sistema educatiu ha afectat directament l'evolució del seu fill.

“Per a aquests nens, cada dia en classe ja és un repte enorme. Tot els costa el doble o el triple”, afirma, abans d'assenyalar el nucli del problema: “Si a més els obligues a aprendre en una llengua que no comprenen bé, estàs afegint una barrera més”.

El seu plantejament se centra en la funcionalitat de l'aprenentatge i no en un debat identitari, defensant que la comprensió ha de ser la prioritat.

El precedent europeu

El testimoniatge també es recolza en observacions realitzades a escala institucional. Jordi recorda que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, després de visitar centres educatius en 2023, inclòs un d'educació especial al Prat de Llobregat al qual acudia el seu fill, ja va detectar l'absència de bilingüisme.

En aquell informe s'apuntava la necessitat de respectar la llengua materna dels alumnes més vulnerables. Segons el parer d'aquest pare, la recent posició de l'administració autonòmica confirma aquesta situació. “No hi ha bilingüisme. És una imposició del català”, sosté.

Un canvi després de sortir del sistema públic

L'experiència personal adquireix un pes determinant quan relata el canvi de centre educatiu. Després del seu pas per l'ensenyament públic, on descriu dificultats constants, la família opta per traslladar al menor a un col·legi privat amb més presència del castellà.

El resultat, segons explica, és immediat. “El canvi ha estat total”, assegura. “Ara entén el que li expliquen, segueix les classes i està superant totes les assignatures”. Per a Jordi, la causa és clara: “Tot és per la llengua, perquè ara la comprèn”.

L'adaptació com a principi pedagògic

El cas planteja una qüestió de fons sobre l'enfocament de l'educació especial. Des d'aquesta perspectiva, l'ensenyament hauria d'ajustar a les necessitats de l'alumne en tots els àmbits, inclòs el lingüístic.

“L'educació hauria de ser un refugi, no una dificultat més”, defensa, al mateix temps que adverteix que imposar una única llengua pot agreujar les dificultats de partida.

El posicionament d'entitats i administració

Aquest enfocament coincideix amb el de l'Assemblea per una Escola Bilingüe, que considera que la falta d'alternatives lingüístiques en l'educació especial resulta discriminatòria per als alumnes castellanoparlants. L'entitat adverteix que no tenir en compte la llengua materna pot limitar el desenvolupament acadèmic.

Per part seva, la Generalitat sosté que el model lingüístic respon al marc legal vigent, que estableix el català com a llengua habitual del sistema educatiu, incloent-hi els centres d'educació especial. No obstant això, reconeix la possibilitat d'introduir adaptacions en funció del projecte lingüístic de cada centre.

Un debat obert

L'experiència d'aquesta família situa el focus en una qüestió clau: si l'objectiu de l'educació especial és potenciar al màxim les capacitats de l'alumnat, la llengua en la qual s'ensenya pot convertir en un factor determinant.

“Això no va de política”, conclou Jordi. “Va d'humanitat”. La seva reflexió resumeix un debat que continua obert a Catalunya sobre l'equilibri entre model educatiu i necessitats individuals.