Dissabte negre de violència masclista: morts a Torrevella i Saragossa i un incendi a Les Franqueses del Vallès

La societat i les autoritats enfronten un fenomen que colpeja a dones i menors, mentre experts exigeixen més recursos, educació i mesures efectives contra els agressors.

Torrevella: la crueltat de la violència vicària

El municipi de Torrevella (Alacant) sofreix un dels casos més dramàtics de violència vicària des de principi d'any. Una nena de tres anys ha estat trobada morta al costat del seu pare, de 40 anys, a la urbanització Els Tarongers. Els primers indicis de la Guàrdia Civil apunten al fet que el progenitor hauria assassinat a la menor abans de suïcidar, configurant un cas de violència vicària: quan l'agressor ataca als fills per a infligir mal a la mare.

“La violència vicària és la més cruel i extrema que s'exerceix contra les dones. És un terrorisme atroç”, ha declarat Pilar Bernabé, delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, reflectint la gravetat del succés.

La mare de la menor, hospitalitzada després de rebre la notícia, va alertar a la Guàrdia Civil perquè no podia localitzar la seva filla, amb la qual compartia custòdia. Veïns descriuen a la nena com “un encant, sempre somrient amb el seu tricicle”, mentre que el pare era reservat i controlava el pati del domicili amb càmeres de vigilància i objectes acumulats de la menor.

L'alcalde de Torrevella, Eduardo Dolón, va expressar “profunda condemna, consternació i dolor immens” i va convocar un minut de silenci per a aquest diumenge, a més d'activar serveis socials per a acompanyar a la mare i el seu entorn pròxim.

En cas de confirmar com a mort per violència vicària, seria el tercer menor assassinat des de l'inici del 2026.

Saragossa: violència de gènere mortal

A Saragossa, la jornada es tenyeix de tragèdia amb l'assassinat d'una dona a primera hora del matí al carrer Cardenal Cisneros, en el barri de les Fonts. El presumpte agressor se suïcida després de l'atac.

Fernando Beltrán, delegat del Govern a Aragó, explica que “una de les principals línies de treball apunta a un possible cas de violència de gènere”, mentre la recerca confirma que l'atacant coneixia els moviments de la víctima i comptava amb llicència d'armes d'ús esportiu.

Aquest fet es produeix en un context alarmant: en 2026 ja han estat assassinades 13 dones a Espanya per violència masclista, sumant 1.356 des que van començar els registres oficials en 2003.

Amb aquest, ja són 14 els casos de crims masclistes en el que portem d'any.

Les Franqueses del Vallès: incendi amb intent d'homicidi

A Les Franqueses del Vallès (Barcelona), un home de 26 anys ha estat detingut per provocar un incendi en l'habitatge de la seva exparella, on també resideix la filla de 2 anys i una amiga de la dona. Segons els Mossos d'Esquadra, l'agressor pretenia causar mal i fins i tot matar a la jove, encara que afortunadament tant la menor com la mare havien sortit abans de l'incendi.

“L'autor va intentar saltar l'ordre d'allunyament i cremar l'habitatge per a fer mal a la seva exparella”, confirmen fonts policials, els qui destaquen que la ràpida intervenció va evitar una tragèdia.

Sis dotacions dels Bombers de la Generalitat i diversos equips del SEM van acudir al lloc, aconseguint extingir les flames en menys de mitja hora. La jove i la menor romanen fora de perill, encara que l'habitatge va quedar inhabitable.

Un fenomen que exigeix acció

Aquests tres episodis posen de manifest la persistència i la complexitat de la violència masclista i vicària a Espanya. Les estadístiques oficials reflecteixen que en 2026 ja han mort 13 dones per violència de gènere i dos menors han perdut la vida a les mans dels seus pares o parelles de les seves mares.

Organitzacions feministes i experts reclamen més educació en igualtat, protocols de protecció més estrictes i seguiment efectiu d'ordres d'allunyament per a prevenir que agressors reincideixin, subratllant que la societat ha d'enfrontar a aquesta mena de violència com un problema estructural, no individual.

El telèfon 016 continua actiu les 24 hores, sense deixar rastre en la factura, i la Fundació ANAR atén menors en risc a través del 900 20 20 10, mentre que les aplicacions d'alerta com ALERTCOPS permeten geolocalitzar emergències quan no es pot cridar.