Catalunya contra la guerra: 400 milions per a protegir a famílies i evitar el col·lapse del sector primari

La inestabilitat geopolítica a l'Orient Mitjà s'ha convertit en una realitat palpable en els mercats, en les factures de subministraments i en el dipòsit de combustible dels catalans. Davant un escenari de incertesa, però que ja genera un impacte real, el Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dimarts el primer paquet de mesures anticrisi per a fer front a les conseqüències econòmiques derivades de la guerra a Orient Mitjà. El pla, dotat amb 400 milions d'euros i estructurat en 40 actuacions, cerca un objectiu doble: evitar que les famílies més vulnerables quedin desprotegides i garantir que el teixit empresarial —especialment el sector primari— no es trenqui sota el pes dels costos de producció.

El president Salvador Illa ha avançat que aquest programa és només el punt de partida i que podria ampliar en funció de l'evolució del conflicte, subratllant a més que moltes de les ajudes a empreses estaran vinculades al manteniment de l'ocupació, en un intent d'evitar una destrucció de llocs de treball en cadena.

Escut social: ajudes directes per a garantir l'essencial

Un dels pilars del pla se centra a protegir a les famílies més exposades a la inflació. De la partida global, es destinaran 30 milions d'euros de manera directa a la protecció social que permetin cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació o el pagament de subministraments. En aquest sentit, es posarà en marxa una línia oberta d'ajudes familiars, al mateix temps que es reforçarà la col·laboració amb els ajuntaments per a ampliar els fons d'emergència social.

Ajudar d'urgència social entre les quals destaquen:

• Alimentació i subministraments: S'obre una línia d'ajudes familiars per a garantir que ningú hagi de triar entre omplir la nevera o pagar la calefacció.
• Transport públic: S'incrementa la inversió en la xarxa de transports i es revisen els costos del transport escolar, assegurant que aquest servei essencial no es vegi minvat per la pujada dels carburants.

El drama de la cistella de la compra

Un dels punts més crítics d'aquesta crisi és la velocitat amb la qual s'encareixen els aliments. El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha mostrat el seu desconcert davant la incertesa del mercat alimentari: "No és normal que els preus augmentin tant en 24 hores quan habitualment ho feien en una o dues setmanes".

Durant les últimes setmanes, productes bàsics com l'oli d'oliva, la farina, els ous o la llet ja experimentaven pujades abans de l'esclat del conflicte, però en les últimes setmanes han registrat increments encara més acusats i, en alguns casos, gairebé immediats.

Empreses i sectors estratègics: suport condicionat a l'ocupació

El gruix dels recursos, fins a 216 milions d'euros, es dirigirà a reforçar el teixit empresarial, especialment en sectors com el transport, l'agricultura o la pesca, altament exposats a l'augment de costos energètics i de matèries primeres.

Entre les mesures més destacades figura l'exempció de l'impost del CO₂ per a furgonetes de transport, una iniciativa pensada per a reduir la pressió sobre les empreses logístiques, que han vist disparar el preu del combustible. A això se sumen línies de finançament preferent impulsades al costat de l'Institut Català de Finances, amb bonificacions en els tipus d'interès i condicions més flexibles per a autònoms i pimes.

Aquestes eines permetran cobrir tan necessitats de tresoreria o compra de materials com a inversions destinades a modernitzar l'activitat o impulsar la internacionalització. També es contemplen ajudes directes a empreses exportadores, especialment aquelles afectades per l'encariment logístic o la interrupció de mercaderies en trànsit.

El camp en alerta: fertilitzants i costos disparats

Un dels focus de més preocupació se situa en el sector agrícola, que travessa un moment especialment delicat. L'encariment dels fertilitzants amenaça de tensionar encara més els preus dels aliments i posar en risc la viabilitat de moltes explotacions.

El ministre Luis Planas ha advertit fins i tot d'un possible “trencament d'estoc” si el conflicte es prolonga, una situació que podria tenir conseqüències globals. Segons ha explicat, els fabricants operen amb un límit de preus, ja que superar-lo implicaria perdre clients, la qual cosa podria derivar en una caiguda de la producció que afectaria fins al 50% del subministrament mundial d'aliments.

Davant aquest escenari, el Govern ha decidit apostar per una alternativa estratègica: l'impuls de fertilitzants orgànics, procedents de residus ramaders i subproductes agroalimentaris. Amb això, es busca reduir la dependència de mercats internacionals i garantir una autosuficiència més elevada del sector primari.

A més, s'activaran ajudes específiques per a inversions en regadius, sistemes de protecció de cultius i suport a petits transportistes i explotacions agràries, especialment castigades per l'augment del preu del carburant.

Pesca i sostenibilitat: reduir costos i modernitzar el sector

El paquet també inclou mesures dirigides al sector pesquer, amb l'objectiu de millorar la seva sostenibilitat i reduir costos operatius. Entre elles destaquen el suport a la flota d'arrossegament per a disminuir el consum de gasoil en un 25%, així com l'impuls a l'electrificació de la flota auxiliar d'aqüicultura.

Així mateix, s'aplicarà una exempció temporal de taxes vinculades a titulacions de pesca, la qual cosa permetrà alleujar la càrrega econòmica dels professionals de la mar en un context especialment complex.

Un pla obert davant un escenari incert

El Govern reconeix que aquest paquet de mesures és només una primera resposta davant una crisi en evolució. La combinació de tensions geopolítiques, encariment energètic i pressió sobre els aliments dibuixa un escenari incert que exigeix respostes àgils i coordinades.