Un estudi internacional alerta sobre el desfasament entre normes empresarials i vivències trans

L'anàlisi adquireix especial rellevància en vespres de la commemoració dedicada a la visibilitat de les persones transgènere, situant el focus en la distància entre els marcs normatius i la realitat quotidiana en els centres de treball.

Una recerca de caràcter transnacional, desenvolupada en el marc del projecte ‘Trascending Barriers: Promoting Trans Inclusion in the Workplace’ i amb la implicació del grup de Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona, posa de manifest una separació significativa entre les polítiques laborals declarades i les experiències reals d'inclusió que viuen les persones trans i no binàries.

Participació i abast de l'estudi

L'enquesta s'ha dut a terme en diversos països europeus, entre ells Bulgària, Itàlia i Lituània, a més d'Espanya, on s'han recollit 93 respostes de professionals vinculats a l'àmbit dels recursos humans i 635 testimoniatges de persones LGTBIQA+, de les quals 361 s'identifiquen com a trans o no binàries.

Els resultats s'han presentat en un context marcat per la proximitat del Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere, la qual cosa reforça la rellevància social de l'anàlisi.

Condicions econòmiques i accés a l'ocupació

Les dades reflecteixen una situació econòmica precària per a una part important del col·lectiu enquestat. El 32,31% declara ingressos anuals inferiors a 8.500 euros, mentre que el 44,6% no supera els 13.000 euros. A això se suma un nivell d'ocupació que se situa per sota del 65%, la qual cosa evidencia dificultats estructurals en l'accés i l'estabilitat laboral.

Visibilitat i entorn professional

Encara que el 94,4% de les persones participants afirma haver compartit la seva identitat de gènere amb algú en el seu entorn, aquesta obertura disminueix notablement en l'àmbit laboral. Un 41,6% no ho ha comunicat a cap persona superior i un 26,8% tampoc ho ha fet amb companys.

Aquesta falta de visibilitat en el treball es relaciona amb un clima percebut com a poc segur o poc receptiu, la qual cosa limita l'expressió personal en contextos professionals.

Discriminació i formes de violència

L'estudi conclou que la discriminació per identitat de gènere és “recurrent” en els espais laborals. Les manifestacions més habituals inclouen ridiculitzacions, els comentaris negatius constants i l'exclusió o l'aïllament social.

Així mateix, s'identifica que les dones trans sofreixen de manera més intensa determinades formes de violència, especialment aquelles de caràcter sexual, com a comentaris degradants o insinuacions no desitjades, a més de l'aïllament social.

Percepció des de recursos humans

En contrast amb aquestes experiències, el 67% dels professionals de recursos humans assegura que les seves organitzacions compten amb plans d'igualtat, i un 58,6% afirma disposar de mesures específiques d'inclusió LGBTIQA+.

No obstant això, “poc més de la meitat” considera que aquestes iniciatives són realment aplicables, i es reconeix que la seva implementació és poc freqüent. Aquesta percepció generalitzada sosté que existeixen les mateixes oportunitats de contractació i promoció per a totes les persones, una visió que “contradiu les experiències reportades per les persones trans i no binàries”.

Necessitat de mesures concretes

L'anàlisi detecta un patró comú als països estudiats: encara que moltes organitzacions es perceben a si mateixes com a inclusives, la protecció, la visibilitat i el suport cap a les persones trans i no binàries continuen sent limitats.

Davant aquesta situació, els responsables de l'estudi subratllen la importància d'aplicar accions específiques, com a protocols pràctics i formació en inclusió, amb l'objectiu d'“avançar cap a una cultura laboral inclusiva que tradueixi les normatives en pràctiques quotidianes efectives”.