Justícia històrica: el Congrés amplia les indemnitzacions per a les víctimes del franquisme

El camí cap a la reparació de la memòria democràtica a Espanya ha donat aquest dijous un pas decisiu. El Congrés dels Diputats ha convalidat el reial decret llei que modifica l'actual llei de memòria democràtica, un canvi normatiu dissenyat per a reconèixer i compensar econòmicament als qui van sofrir la repressió durant els convulsos anys de la Transició.

Aquesta reforma no sols és una qüestió de xifres; és un acte de reconeixement moral. El text introdueix de manera explícita el dret a indemnització per a aquelles persones que van perdre la vida o van sofrir lesions incapacitants mentre defensaven les llibertats democràtiques.

El "cas Puig Antich" i la fi de les restriccions

Un dels punts més sensibles d'aquesta negociació ha estat l'encaix de figures icòniques de la resistència antifranquista. Gràcies a un pacte entre el Govern i ERC, s'ha desbloquejat la situació de la família de Salvador Puig Antich. Els republicans han aconseguit el compromís de l'Executiu per a revisar els criteris d'accés a les ajudes, evitant interpretacions restrictives que fins ara deixaven fora a certs col·lectius.

A més, la reforma és ambiciosa en la seva cronologia: a través de futures esmenes, la cobertura legal s'ampliarà per a abastar casos ocorreguts fins a 1983, superant el límit anterior fixat en 1978. Aquest canvi permet incloure episodis de violència política que van marcar els primers anys de la democràcia consolidada.

Noves quanties per a la reparació econòmica

El decret actualitza significativament les compensacions destinades a les víctimes i els seus hereus, buscant una equiparació més justa amb altres règims de protecció:

• 250.000 euros en cas de defunció.
• 180.000 euros per situacions d'incapacitat permanent absoluta.
• 500.000 euros per als casos de gran invalidesa.

Aquestes quantitats pretenen oferir un manteniment material a famílies que, durant dècades, han batallat en els tribunals i en les institucions per un reconeixement oficial que mai arribava.

Un arc parlamentari dividit

Malgrat la càrrega ètica de la mesura, la votació ha reflectit la fractura política entorn de la memòria. Mentre els socis de govern i ERC han impulsat el text, el bloc format per PP, Vox i UPN ha votat en contra.

Per part seva, Junts per Catalunya ha optat per l'abstenció. La formació considera que la proposta continua sent insuficient, ja que, al seu judici, manté exclusions injustes per a aquelles persones que van exercir resistència activa contra la dictadura franquista.