El 70% del sòl agrícola de l'àrea metropolitana de Barcelona desapareix: només queden 16 #m² per habitant

L'alarmant reducció del sòl agrícola en l'àrea metropolitana de Barcelona evidencia un conflicte creixent entre urbanització, especulació immobiliària i sostenibilitat, i planteja la necessitat urgent de polítiques que protegeixin els cultius locals i la resiliència urbana.

Reculada històrica i xifres preocupants

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) documenta que la superfície agrícola en l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha disminuït un 70% en les últimes dècades. La zona cultivable representa a penes un 8,5% del territori, equivalent a 16 #m² per habitant, una xifra que reflecteix l'extrema pressió sobre l'espai destinat a la producció local.

L'investigador Johannes Langemeyer detalla que “l'expansió urbana, l'especulació immobiliària i la baixa rendibilitat del sector” són els factors que expliquen la transformació del paisatge periurbà. L'estudi indica que el ritme més gran de pèrdua es va produir abans de la crisi de 2008, coincidint amb l'auge del maó, mentre que en l'última dècada la transformació s'ha estabilitzat sense que s'hagi revertit la tendència.

Agricultura periurbana i resiliència urbana

Els especialistes subratllen que els cultius pròxims a les ciutats són essencials per a garantir la seguretat alimentària i la resiliència davant crisis econòmiques o conflictes bèl·lics. Langemeyer explica: “Històricament, la desvinculació de la producció agrícola de l'entorn de les ciutats és un fenomen relativament nou i excepcional. En moments de crisis, per exemple, econòmiques o en cas de guerres, aquesta desvinculació augmenta el risc alimentari a les ciutats”.

L'informe també ressalta que aquestes terres contribueixen a reduir les emissions de transport, regulen el clima i mantenen la biodiversitat. No obstant això, els agricultors enfronten problemes creixents com la fragmentació de parcel·les, la pèrdua d'infraestructures de reg i les dificultats d'accés a l'aigua.

Conflictes territorials i oportunitats de recuperació

L'anàlisi del ICTA-UAB posa en relleu les tensions entre conservació ambiental i activitat agrícola. En zones elevades com la Serra de Collserola, la Serralada Marina o la Serra de l’Ordal, l'abandó de cultius ha donat pas a l'expansió forestal, dificultant recuperar l'activitat agrícola. En canvi, en àrees planes com el Delta del Llobregat, la urbanització i les polítiques de protecció ambiental generen conflictes amb els agricultors.

Malgrat aquest escenari advers, els investigadors destaquen que “encara existeixen oportunitats per a frenar i fins i tot revertir aquesta tendència”, esmentant el Parc Agrari del Baix Llobregat com a exemple de protecció activa del sòl enfront de la pressió metropolitana i model de sostenibilitat i producció local.

Un anomenat a l'acció i la planificació urbana

L'estudi conclou que la recuperació de l'agricultura periurbana requereix mesures de planificació integrades que combinin protecció de terres, incentius econòmics i enfortiment d'infraestructures de reg, assegurant així que la regió mantingui la capacitat de produir aliments, conservar biodiversitat i reduir vulnerabilitats davant crisis futures.