Catalunya amplia el seu banc de memòria amb 70.000 registres inèdits sobre la repressió franquista

L'actualització de la base de dades es presenta com un avanç històric en la preservació de la memòria democràtica catalana, oferint una visió més completa de la repressió soferta durant la dictadura i connectant registres dispersos que abans resultaven difícils de consultar.

Un salt qualitatiu en la recuperació històrica

El Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat ha incorporat un total de 69.833 registres procedents de processos judicials militars oberts durant el franquisme, elaborats per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Aquests documents corresponen a procediments desenvolupats entre 1938 i 1978 i s'emmarquen en la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que va declarar la nul·litat de tribunals i sentències dictades per motius polítics.

La Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica subratlla que "aquesta incorporació suposa un pas important en la recuperació, preservació i difusió de la memòria democràtica", destacant el valor històric i acadèmic que aquestes dades aporten.

La documentació darrere dels registres

Els expedients provenen de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona i van ser tractats i inventariats entre 2003 i 2013 per l'Arxiu Nacional de Catalunya, dins d'un conveni de col·laboració amb el Memorial Democràtic i el Tribunal Militar. La base de dades inclou informació detallada sobre les víctimes: noms i cognoms, lloc de naixement i residència, sexe, tipus de procediment judicial —consells de guerra o diligències prèvies—, número de causa, dates d'inici i resolució del procés, pena imposada i possibles commutacions o sol·licituds d'indult.

Aquesta estructura permet als investigadors i al públic general reconstruir trajectòries individuals i contextos històrics amb un nivell de detall abans inassolible.

Connexió amb altres fonts de memòria

Una de les fortaleses d'aquesta ampliació és la possibilitat de vincular els nous registres amb altres bases del Banc de la Memòria Democràtica, com el Cost humà de la Guerra Civil o el Cens de deportats catalans i espanyols en camps de concentració nazis.

Segons la conselleria, "aquesta interrelació facilita noves aproximacions a les trajectòries vitals de les víctimes i aprofundeix en el coneixement dels mecanismes repressius desenvolupats pel règim franquista". Aquest enfocament permet traçar xarxes de repressió i reconstruir històries personals que fins ara quedaven fragmentades o desconegudes.

Una eina clau per a la ciutadania i la recerca

Amb la incorporació d'aquests registres, la Generalitat posa a la disposició de la ciutadania i de la comunitat acadèmica una font documental de gran valor, ampliant de manera significativa els recursos disponibles en el Banc. L'actualització no sols enforteix la memòria històrica, sinó que també proporciona una base sòlida per a recerques futures sobre justícia, drets humans i reparació de víctimes.

La nova base permet visibilitzar històries individuals i col·lectives, oferint una perspectiva àmplia de la repressió militar i el seu impacte social, cultural i polític a Catalunya i en tota Espanya.