Les reserves d'aigua en les conques internes de Catalunya pugen al 91,5% després d'un primer trimestre excepcional

La situació actual dels embassaments interns marca un creixement destacable en comparació amb anys anteriors, situant a moltes infraestructures en nivells històrics d'emmagatzematge i consolidant la seguretat hídrica per a la regió.

Increment generalitzat de reserves

Els embassaments de les conques internes de Catalunya han passat del 85% de la seva capacitat l'1 de gener al 91,5% el 31 de març, amb un augment de 47,82 hectòmetres cúbics en el primer trimestre de 2026, segons xifres de l'ACA.

L'embassament de Darnius Boadella es troba al 87,9%, Sau al 88,4%, Susqueda al 90,8%, la Baells al 95,3% i la Llosa del Cavall al 100,6%. Altres embassaments, com Sant Ponç i Riudecanyes, superen el 91% i 99%, respectivament, mentre que Siurana destaca amb un increment del 17% al 75,9% en només tres mesos.

Un portaveu de l'ACA afirma que "l'evolució positiva de les reserves reflecteix tant l'abundància de pluges com l'eficiència en la gestió dels embassaments durant aquest trimestre".

Impacte del temporal Harry

L'increment més notable es produeix entre gener i febrer, gràcies a les pluges associades al temporal Harry. Durant aquest període, Darnius Boadella puja del 82% al 94%, Sau del 76% al 90%, i Siurana del 17% al 45%. No obstant això, alguns embassaments com Susqueda experimenten lleugeres reduccions, passant del 98% al 96%.

L'ACA detalla que "aquestes precipitacions han permès recuperar grans quantitats d'aigua acumulada, millorant significativament la seguretat de proveïment per a la població".

Variacions durant març

Al març, alguns embassaments registren descensos, mentre que uns altres augmenten lleugerament les seves reserves. Per exemple, Sau passa del 87% al 88,4%, la Llosa del Cavall del 100% al 100,6% i Siurana del 51% al 75,9%. Riudecanyes aconsegueix el 99,1%, consolidant el seu nivell històric d'emmagatzematge.

Aquestes fluctuacions reflecteixen la dinàmica natural dels embassaments, dependents d'aportacions de rius, gestió de cabals i evaporació. L'ACA explica que "la variació mensual és habitual i forma part de l'equilibri entre captació i consum en cada conca".

Neu i la seva influència limitada

El desglaç primaveral té un impacte reduït en les conques internes. L'ACA assenyala que "els únics punts amb acumulació significativa de neu són les conques del Llobregat i del Ter, però la seva extensió és limitada".

A diferència de la part catalana de l'Ebre, on la neu cobreix grans superfícies, la fusió en aquestes conques produeix aportacions lentes i progressives als embassaments, amb part de la neu que s'evapora, s'infiltra en el terreny o es dispersa pel vent abans d'arribar als rius.

Funcionament de les dessalinitzadores

Actualment, les dessalinitzadores operen al 50% de la seva capacitat, mantenint aquest règim per a afavorir la recuperació dels aqüífers de la Vall Baixa del Llobregat i complir els acords de gestió del Ter, reduint les aportacions cap a Barcelona.

Segons fonts de l'ACA, "el funcionament parcial de les dessalinitzadores permet equilibrar la gestió de l'aigua i garantir reserves estratègiques per a la regió".

Aquest primer trimestre marca un balanç positiu per a Catalunya, amb embassaments que mostren nivells saludables i una gestió hídrica eficient que assegura recursos per a consum, agricultura i ecosistemes locals.