El "cop de puny" de Jair Domínguez arriba a judici: l'humorista nega incitar a la violència contra Vox

L'Audiència de Barcelona ha estat escenari aquest dimarts d'un nou capítol en el debat sobre els límits de la llibertat d'expressió i la sàtira política. L'humorista i guionista Jair Domínguez s'ha assegut en el banc dels acusats arran d'una querella presentada per Vox, que li atribueix un presumpte delicte d'odi. Els fets es remunten a 2021, quan el comunicador va afirmar en un monòleg radiofònic que al nazisme i al feixisme se'ls combat amb un "cop de puny en la boca".

La defensa de la metàfora enfront de la literalitat

Durant la vista oral, Domínguez ha mantingut una postura ferma i serena, responent únicament a les preguntes del seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, i del Ministeri Fiscal. L'humorista ha desvinculat les seves paraules de qualsevol intenció d'agressió física real, qualificant l'expressió com un recurs purament "metafòric".

"Era una manera de dir que cal fer callar al feixisme i al nazisme; crec que s'entén perfectament", ha declarat davant el tribunal. Domínguez ha insistit que la seva intervenció no anava dirigida contra cap persona física ni contra el partit de Santiago Abascal de manera particular, sinó contra les ideologies esmentades en termes històrics i conceptuals.

Personatge vs. Persona: el caràcter histriònic de l'humor

Un dels punts clau de la defensa ha estat la naturalesa del treball de Domínguez. El comunicador ha explicat que la seva presència en els mitjans respon a una "versió amplificada i exagerada" de si mateix, un rol que els seus oïdors identifiquen ràpidament per la seva càrrega d'ironia.

• El to: Domínguez ha subratllat que el seu discurs és histriònic per definició.
• La intenció: Ha negat ser partidari de la violència, limitant el seu comentari a una crida a "plantar" davant l'avanç d'ideologies extremistes.
• L'esment a Vox: Ha aclarit que només va citar a la formació en la introducció de l'espai en comentar els resultats electorals, però que la resta de la seva anàlisi es referia estrictament a conceptes històrics.

L'acusació insisteix: "No requereix una interpretació sofisticada"

Per part seva, l'acusació particular exercida per Vox ha rebutjat de pla la teoria de la broma o la metàfora. L'advocat del partit ultra ha argumentat que les paraules van "ser contundents" i que buscaven criminalitzar als seus votants. Segons la seva tesi, el context de tensió política d'aquell moment —després de l'entrada de Vox en el Parlament amb 11 diputats— feia que el missatge fos una incitació directa a l'hostilitat. Per als denunciants, el "cop de puny" és una instrucció clara que no admet segones lectures.

Els Mossos i la Fiscalia desinflen l'acusació

Malgrat la insistència dels querellants, el pes de les proves pericials sembla jugar a favor de l'humorista. Un agent dels Mossos d'Esquadra, responsable de l'anàlisi del monòleg i únic testimoni de la vista, ha ratificat que l'informe policial va concloure que les declaracions estaven impregnades de "sarcasme i ironia".

A més, l'agent ha destacat dos punts fonamentals per a desmuntar el delicte d'odi:

• Absència de conseqüències: No es va registrar cap reacció violenta ni fet rellevant vinculat a les paraules de Domínguez.
• Context creatiu: La policia autonòmica va emmarcar el discurs dins de la llibertat de creació i opinió pròpia d'un espai d'entreteniment.

Cal destacar que la Fiscalia ha decidit no presentar acusació contra l'humorista, deixant a Vox com a únic motor d'un procés que ara queda vist per a sentència.