Entra en vigor la revolució en els menjadors escolars: quins canvis i impacte tindrà a Catalunya?

Des d'aquest dijous 16 d'abril, entra en vigor un nou decret estatal que transforma de manera significativa l'alimentació en els menjadors escolars de tot el país. La norma, busca transformar les safates en una millora de la salut infantil i avançar cap a models nutricionals més sostenibles, estableix una nova taula de quins aliments es poden servir en els centres educatius, amb quina freqüència i sota quins criteris nutricionals.

No obstant això, per a les famílies i escoles de Catalunya, l'impacte serà invisible o molt de menor que en altres comunitats. El motiu? L'Agència de Salut Pública de Catalunya fa anys que implementa pautes molt similars a través de les seves recomanacions oficials, per la qual cosa la majoria dels centres catalans ja "tenien els deures fets".

Què canvia en el menú diari dels nens?

El nou model de menjador escolar aposta clarament per una alimentació basada en productes frescos, de temporada i de proximitat. A partir d'ara, els menús hauran de prioritzar aliments com a verdures, llegums, fruites, cereals integrals, fruita seca i oli d'oliva, reduint el pes de productes processats.

També s'inclou un consum moderat de peix, ous, lactis i carns, amb preferència per carns magres com el pollastre o el conill. A més, almenys el 45% de les fruites i verdures servides hauran de ser de temporada, reforçant el component sostenible del nou model alimentari.

Menys fregits, menys processats i més cuina saludable

Un dels canvis més visibles en els menjadors serà la reducció de les tècniques culinàries menys saludables. El decret limita les fritades a una vegada per setmana i restringeix els plats precuinats, com a pizzes, croquetes, canelons o crestes, a un màxim d'una vegada al mes.

En el seu lloc, es prioritzen mètodes de cocció més saludables com el forn, el vapor, la planxa o el bullit, a més d'elaboracions tradicionals com a sofregits o salses de tomàquet.

Quant a l'organització del menú setmanal, el text estableix una distribució més equilibrada:

• Verdures: 1-2 vegades per setmana en primers plats
• Llegums: 1-2 vegades per setmana
• Arròs i pasta: 1 vegada per setmana
• Peix: fins a 3 vegades per setmana en segons plats
• Ous: 1-2 vegades per setmana
• Carn: màxim 3 vegades per setmana

Dins d'aquest límit, la carn vermella només podrà servir una vegada a la setmana i la carn processada queda reduïda a un màxim de dues vegades al mes.

Més proteïna vegetal i postres més naturals

El nou decret també impulsa el consum de proteïna vegetal, que podrà aparèixer entre una i cinc vegades per setmana. En centres amb menús vegetarians, fins i tot podrà ser la base exclusiva dels segons plats durant tota la setmana.

En l'apartat de postres, la norma estableix que la fruita fresca haurà de servir entre quatre i cinc vegades per setmana, mentre que altres postres com a iogurt o formatge fresc sense sucre afegit quedaran limitats a una única vegada setmanal.

Aigua com a única beguda en els menjadors

Un altre canvi rellevant és l'eliminació d'altres begudes en els menjadors escolars. A partir d'ara, l'aigua serà l'única opció permesa, tant durant els menjars com en el servei del menjador.

A més, els centres hauran de garantir l'accés a aigua potable mitjançant fonts en espais comuns i d'esbarjo, així com disposar de gerres d'aigua en les taules sempre que les condicions ho permetin.

Catalunya: un canvi gairebé imperceptible

En el cas de Catalunya, l'aplicació del decret tindrà un efecte molt limitat. El motiu és que la majoria de centres ja seguien les directrius marcades pel Departament de Salut i per l'Agència de Salut Pública de Catalunya, que des de fa anys promouen menús molt similars.

De fet, la limitació de productes precuinats, la reducció de la brioixeria industrial i l'augment de fruites, verdures, llegums i productes integrals ja estaven àmpliament implantats. Per això, el canvi normatiu estatal no suposa una ruptura, sinó més aviat una continuïtat de les polítiques ja existents en el territori català.

Transparència total per a les famílies

Un dels punts més humans del decret és el reforç del dret a la informació. A partir d'ara, els centres han de lliurar una planificació mensual detallada que no sols esmenti el nom del plat, sinó també:

• La tècnica culinària utilitzada (si és fregit, al forn, etc.).
• Les guarnicions, salses i possibles al·lergògens.
• L'origen de les fruites i hortalisses, ja que almenys el 45% han de ser de temporada.

Aquesta informació haurà d'estar disponible de manera clara en les webs dels col·legis o en taulons físics, facilitant que els pares puguin equilibrar els sopars a casa amb el que els seus fills han ingerit al migdia.

Sense impacte en la butxaca

Una de les princiapals preocupacions de les associacions de famílies (AFA) era si aquesta millora en la qualitat dels aliments (més frescos i de proximitat) es traduiria en una pujada de quotes. El decret és taxatiu en aquest sentit: l'aplicació d'aquestes mesures no podrà suposar un increment del preu del menú escolar per a les famílies. Es busca que la salut sigui un dret universal a l'escola i no un privilegi econòmic.