L'eterna paciència per a operar-se a Catalunya: la CCAA amb el temps d'espera més alt a Espanya

Les llistes d'espera sanitàries continuen sent un dels principals reptes del sistema públic a Espanya, i Catalunya se situa en el centre del problema. Segons els últims indicadors publicats pel Ministeri de Sanitat, corresponents al tancament de 2025, les llistes d'espera a Espanya han aconseguit un sostre històric amb 853.509 persones pendents d'una cirurgia. No obstant això, dins d'aquest escenari global, la situació en la comunitat catalana resulta especialment preocupant, en consolidar com el territori on els ciutadans han d'armar-se de més paciència abans de ser intervinguts.

Catalunya: rècord de demora i volum de pacients

Les dades són clares i situen a l'administració catalana en una posició difícil. Catalunya és actualment la segona comunitat amb més nombre de persones en llista d'espera, sumant un total de 197.768 pacients. Només Andalusia supera aquesta xifra (199.950), encara que amb una població significativament major.

El que realment marca la diferència negativa per al pacient català és el temps d'espera. Catalunya encapçala el rànquing nacional de demora amb una mitjana de 129 dies per a una operació, superant a les Balears (126) i Castella-la Manxa (108). Aquesta xifra contrasta dràsticament amb les dades d'altres comunitats com Madrid o el País Basc, on l'espera mitjana se situa en 47 i 61 dies respectivament.

La barrera dels sis mesos: una dada crítica

Un dels punts més sensibles d'aquest informe és el percentatge de persones que sofreixen una espera considerada "llarga". A Catalunya, el 32% dels pacients (uns 63.228 ciutadans) fa més de sis mesos que esperen la seva intervenció.

Aquesta dada és especialment revelador si es compara amb la mitjana nacional, on el 21,6% dels espanyols supera aquest semestre d'espera. És a dir, en territori català hi ha gairebé 11 punts més de probabilitat de sofrir una demora excessiva que en la resta de l'Estat.

L'"Efecte Cicatriu" de la Pandèmia

Encara que els temps d'espera actuals són millors que els pics de 170 dies registrats durant el pitjor de la crisi de la Covid-19, el sistema sembla haver estancat en una "nova normalitat" molt més deficient que la de fa vuit anys.

• La reculada: En 2018, el temps mitjà d'espera a Espanya era de tot just 93 dies. Avui, l'estabilització per sobre dels 120 dies suggereix que el sistema sanitari no ha aconseguit recuperar la seva agilitat prepandèmica.
• Consultes externes: La situació es repeteix en les visites a l'especialista. Estatalment, el 61,5% dels pacients espera més de 60 dies per a la seva primera cita, una xifra que en 2018 era de tan sols el 37,4%.

Percepció social i realitat estadística

Aquesta saturació de les llistes d'espera coincideix amb els resultats dels últims baròmetres del CIS, on la ciutadania manifesta una percepció clara de deterioració del sistema públic. Les dades del Ministeri confirmen que no es tracta només d'una sensació subjectiva: les llistes d'espera són avui més llargues i voluminoses que fa un lustre.

La realitat dels quatre mesos i mig d'espera mitjana a Catalunya posa sobre la taula la necessitat de reformes estructurals urgents. L'estabilització en xifres negatives indica que, malgrat els esforços pressupostaris, el flux de sortida de pacients de les llistes no compensa el ritme d'entrada, cronificant un problema que afecta directament la qualitat de vida de milers de catalans.