Catalunya atén presencialment des d'avui 135.000 persones migrants per a tramitar la seva regularització

El desplegament de la regularització massiva de persones migrants a Espanya s'estructura com un dels majors reptes burocràtics dels últims anys, amb un impacte especialment intens a Catalunya, on la càrrega de sol·licituds situa a la comunitat entre les més afectades del país dins d'un procés que aconsegueix centenars de milers de persones en tot el territori estatal.

Catalunya, un dels epicentres del procés estatal

En el conjunt d'Espanya, el procediment extraordinari previst pel Govern afecta al voltant de 500.000 persones en situació administrativa irregular, amb un volum addicional de sol·licituds que podria superar les 700.000 peticions en total, segons diferents estimacions administratives i periodístiques.

Dins d'aquest marc, Catalunya concentra aproximadament 135.000 persones potencialment beneficiàries, la qual cosa la situa com un dels territoris amb més pressió al costat de la Comunitat de Madrid i Andalusia, segons la distribució territorial prevista del procés.

Barcelona i la seva àrea metropolitana absorbeixen bona part d'aquesta càrrega, amb oficines d'estrangeria, centres d'atenció ciutadana i dispositius municipals desbordats en els primers dies del tràmit, especialment en la fase de recopilació de documentació.

Distribució per comunitats autònomes a Espanya

El repartiment territorial del procés reflecteix forts desequilibris entre comunitats autònomes, condicionats per la concentració de població estrangera i l'estructura econòmica de cada territori.

Les xifres estimades situen el volum de sol·licituds de la següent forma: Catalunya al voltant de 135.000 persones, la Comunitat de Madrid unes 135.000, Andalusia prop de 90.000 i la Comunitat Valenciana al voltant de 90.000, la qual cosa en conjunt representa més del 60% del total previst al país.

A continuació, altres comunitats presenten xifres més reduïdes, però igualment rellevants en termes d'impacte administratiu, com Múrcia, Canàries, Balears o el País Basc, on la pressió es concentra en sectors com a agricultura, hostaleria i cures.

En paral·lel, regions amb menor població migrant registren volums més baixos, encara que també sofreixen dificultats operatives per falta de personal i recursos en oficines de tramitació.

Espanya enfront del volum real de població migrant

El procés es desenvolupa en un context en el qual Espanya compta amb al voltant de 10 milions de persones nascudes a l'estranger residint al país, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la qual cosa representa aproximadament una cinquena part de la població total.

Les estimacions sobre persones en situació irregular oscil·len entre 500.000 i 840.000, depenent de les fonts, mentre que el Govern maneja xifres d'impacte administratiu pròximes al mig milió de beneficiaris directes en aquesta regularització extraordinària.

Europa i l'absència d'un model homogeni

El context europeu mostra una forta fragmentació en la gestió de la migració irregular, sense un sistema comú de regularització massiva.

• França manté un model basat en autoritzacions individuals i calcula al voltant de 700.000 persones en situació irregular sense programes recents de gran escala. Itàlia combina quotes d'entrada laboral amb processos puntuals de regularització, com el registrat en 2020 amb més de 130.000 persones beneficiades.
• Alemanya gestiona la situació a través de permisos temporals, protecció humanitària i figures de tolerància administrativa, amb estimacions de població irregular que oscil·len entre 200.000 i un milió de persones segons estudis diversos.
• El Regne Unit, fora del marc comunitari, maneja xifres estimades entre 300.000 i un milió de persones en situació irregular amb un sistema centrat en control fronterer i regularització caso per cas.
• Països com a Països Baixos, Bèlgica, Suècia o Grècia apliquen models mixtos que combinen permisos temporals, criteris laborals o decisions individuals sense processos massius recents.

Aquest panorama converteix a Espanya en un dels pocs Estats europeus que activa una regularització de gran volum en un sol cicle administratiu.

Catalunya sota pressió administrativa i social

En el cas català, l'impacte del procés no es limita al volum d'expedients, sinó també a la capacitat de resposta institucional.

Els ajuntaments i oficines d'atenció ciutadana registren saturació en la gestió de cites, recollida de documents i orientació a sol·licitants. La falta de personal i l'acumulació de tràmits previs generen advertiments de col·lapse en determinats municipis.

A això se suma la concentració de població estrangera en àrees urbanes, on els serveis municipals ja operen amb alta demanda estructural en àmbits com a habitatge, ocupació i atenció social.

On es fa el tràmit: punts físics, cita prèvia i horaris

El procediment de regularització s'organitza mitjançant una xarxa d'atenció presencial i telemàtica que combina oficines estatals, oficines postals i punts de suport municipals.

La sol·licitud pot presentar per via telemàtica a través del portal del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions o de manera presencial amb cita prèvia obligatòria.

Per a l'atenció presencial, el dispositiu estatal activa més de 400 punts repartits per tot el país, amb una estructura concreta:

• Les oficines de Correus concentren la major part de l'atenció presencial, amb 371 centres habilitats en capitals de província i municipis de més de 50.000 habitants. Aquestes oficines funcionen de dilluns a divendres en horari aproximat de 08.30 a 17.30.
• Les oficines de la Seguretat Social habiliten al voltant de 60 punts en capitals de província i grans municipis. El seu horari operatiu per a aquest tràmit és de 16.00 a 19.00 hores de dilluns a divendres.
• Les oficines d'Estrangeria específiques en ciutats com Madrid, València, Alacant, Múrcia i Almeria també participen en el dispositiu, igualment en horari de tarda, de 16.00 a 19.00.

L'accés requereix cita prèvia obligatòria, que es pot sol·licitar mitjançant la plataforma digital del Ministeri o a través del telèfon 060, amb assignació automàtica del punt d'atenció més pròxim si no se selecciona oficina concreta.

Documentació i requisits exigits

El procediment exigeix acreditar tres condicions bàsiques d'accés: 

• És necessari demostrar presència a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 mitjançant padró, informes mèdics, certificats escolars, contractes de lloguer o documents d'entitats socials.
• També s'ha d'acreditar una estada mínima continuada de cinc mesos en el moment de la sol·licitud.
• Es requereix a més certificat d'antecedents penals dels països on la persona hagi residit en els últims cinc anys, juntament amb identificació vàlida, que pot incloure passaport fins i tot caducat.

En determinats casos se sol·licita informe de vulnerabilitat emès per serveis socials, especialment quan no existeix activitat laboral regular o no es compleixen criteris familiars específics.

Un equilibri entre integració i capacitat institucional

El debat es trasllada ara a la capacitat real del sistema per a absorbir el volum d'expedients sense generar colls d'ampolla prolongats, especialment en comunitats com Catalunya, on la concentració de sol·licituds és significativament superior a la mitjana en relació amb la resta del territori.

El procés avança en paral·lel a una discussió més àmplia sobre l'adaptació dels serveis públics a una població cada vegada més diversa i nombrosa, en un context en el qual la mobilitat migratòria s'ha convertit en un factor estructural del mercat laboral espanyol.