Els 'invisibles' de la regularització a Catalunya: el 75% de les persones sense sostre quedarà fora de la mesura

La nova via de regularització extraordinària d'immigrants impulsada pel Govern neix amb la intenció d'integrar a milers de persones, però deixa fora a un dels col·lectius més vulnerables: les persones sense llar. Segons adverteixen entitats socials, només una de cada quatre persones en situació de sensellarisme podrà acollir a aquest procés, la qual cosa evidencia les limitacions reals del procés.

Des d'organitzacions com Fundació Arrels, que treballa directament amb aquest col·lectiu, s'alerta que els requisits exigits són difícils de complir per als qui viuen en situacions d'extrema precarietat.

Radiografia del sensellarisme a Catalunya

Per a entendre la magnitud del problema, les dades oficials de l'IDESCAT situen en 11.000 persones el nombre de ciutadans extracomunitaris que sofreixen exclusió residencial severa a Catalunya. Una realitat, a dins seu no és homogènia, ja que es divideix en diferents nivells de vulnerabilitat que ajuden a comprendre i a acostar a les xifres exactes de persones afectades.

D'una banda, al voltant de 1.500 persones viuen directament al carrer, dormint cada nit en bancs, caixers o parcs, amb una forta concentració a Barcelona. A aquest grup se sumen unes 3.900 de persones que depenen d'albergs o centres temporals, sense accés a un habitatge estable. Finalment, prop de 5.600 persones resideixen en assentaments o infrahabitatges, com a barraques o edificis abandonats que no compleixen condicions mínimes d'habitabilitat.

El gran obstacle: la falta de documentació

El principal problema que impedeix a aquest col·lectiu accedir a la regularització és l'absència de documentació oficial, un requisit indispensable per a iniciar el procés. Segons explica Eva Hobeich, responsable jurídica de la Fundació Arrels, moltes d'aquestes persones han perdut tot vincle amb el seu país d'origen, la qual cosa fa pràcticament impossible obtenir els documents necessaris.

A aquesta dificultat se suma la necessitat de presentar un informe de vulnerabilitat, un document clau per a acreditar la situació personal i optar a la regularització. No obstant això, aconseguir aquest informe resulta especialment complicat per als qui viuen al carrer o en condicions molt precàries.

Existeixen casos de persones que fa més de 25 anys que estan a Catalunya i que, malgrat el seu arrelament veïnal, continuen sent invisibles per a l'administració. Sense documents d'identitat vigents, el procés de regularització es deté abans fins i tot de començar.

Milers de persones quedarien excloses

Si s'apliquen aquests condicionants al conjunt de la població afectada, el resultat és preocupant: prop de 8.000 persones a Catalunya podrien quedar fora del procés, malgrat trobar en situacions límit.

Des de Fundació Arrels adverteixen que existeixen casos de persones que porten més de dues dècades vivint a Espanya sense haver pogut regularitzar la seva situació, la qual cosa reflecteix les barreres estructurals del sistema.

Un termini insuficient per als més vulnerables

Un altre dels factors que agreuja la situació és l'escàs marge de temps. El procés de regularització compta amb un termini de tot just dos mesos, un període que les entitats consideren insuficient per a acompanyar adequadament a persones amb trajectòries vitals tan complexes.

La falta de recursos, la dificultat per a accedir a informació i la burocràcia converteixen aquest procediment en un repte gairebé inassolible per als qui més el necessiten.

Una cridada a adaptar el sistema

Les organitzacions socials reclamen mecanismes més flexibles i inclusius que tinguin en compte la realitat de les persones sense llar. Consideren imprescindible obrir vies alternatives que permetin regularitzar situacions cronificades i evitar que milers de persones continuïn quedant al marge del sistema.