El programa 'Sempre Acompanyats' de Fundació La Caixa atén 3.664 persones grans en 10 anys

Es basa en una intervenció individualitzada que busca posar a la persona en el centre

 

|
EuropaPress 6961872 persona sentada banco 17 septiembre 2025 barcelona catalunya espana
Arxivo - Una persona asseguda en un banc, a 17 de setembre de 2025, a Barcelona, Catalunya (Espanya). Catalunya afronta un marcat envelliment de la seva població: el 19,7% dels habitants té més de 65 anys (al voltant de 1,6 milions de person

 

El programa «Sempre Acompanyats» de la Fundació La Caixa per donar resposta a la soledat no desitjada en les persones grans ha atès en 10 anys a 3.664 persones, ha informat la Fundació La Caixa aquest dilluns en un comunicat.

El gerontòleg, psicòleg i director científic del programa, Javier Yanguas, ha explicat que treballen per superar una idea reduccionista d’aquest sentiment, ja que la soledat no consisteix únicament a no tenir relacions.

Yanguas defensa un canvi de mirada per veure la soledat com una cosa molt més profunda i polièdrica, amb l’objectiu d’intervenir i acompanyar d’una manera més personalitzada, ajudant les persones a “empoderar-se i a fer front a aquestes situacions”.

El programa es desenvolupa amb una metodologia basada en la intervenció individualitzada que busca posar la persona al centre, com a subjecte actiu del seu propi procés d’envelliment, i acompanyant-la en la recerca d’una vida plena.

El buid de l'absència

Per a la psicòloga, doctora en Drets Humans a la Universitat de Deusto i col·laboradora del programa de la Fundació La Caixa, Marije Goikoetxea, les persones es construeixen a partir dels qui les envolten, sobretot amb “persones significatives”.

Això ajuda a entendre per què certes absències desordenen tant per dins: “No es perd només algú, també trontolla una part d’un mateix”, apunta l’experta.

Yanguas ha afegit que quan una interacció significativa es trenca es genera patiment, cosa que pot derivar en sentiments d’exclusió, absència i buit, que caracteritzen la soledat.

“La pèrdua de la relació només és una part petita. Es trenquen també les expectatives, els projectes compartits, les activitats conjuntes, el suport mutu”, ha subratllat el gerontòleg.

Situacions de dependència

En el cas de situacions de dependència severa, especialment si hi ha una demència o una malaltia greu, la qüestió adquireix encara més profunditat.

“No podem retornar a aquesta persona la seva capacitat de decidir, però si coneixem les seves prioritats, sí que podrem representar-la bé i prendre decisions tenint en compte el seu propi sistema de valors”, afirma Goikoetxea.

Per a l’experta, un dels majors reptes és que les persones grans deixin de sentir-se una càrrega i entenguin que tenen molt a aportar, cosa que assegura que els ajudarà a recuperar la seva dignitat, l’autoestima i el seu “sentit de responsabilitat” amb la seva vida i relacions.

 

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA