Absolt el pare de Rosa Peral de fals testimoniatge en el judici del 'crim de la Guàrdia Urbana'

El titular del Jutjat Penal número 5 de Barcelona ha absolt el pare de Rosa Peral, condemnada juntament amb Albert López pel crim de la Guàrdia Urbana, del delicte de fals testimoni del qual estava acusat per presumptament haver mentit durant el judici per intentar exculpar la seva filla, segons la sentència consultada per Europa Press aquest dimarts.

El pare de Peral va declarar durant el judici, celebrat entre gener i març de 2020, que no era cert que el 14 de maig de 2017, quan els Mossos d'Esquadra es van dirigir al seu domicili per retornar-li les claus de la casa de la seva filla, els digués que en la seva declaració del 9 de maig havia mentit.

En concret, va negar que hagués dit als Mossos que havia vist la víctima, Pedro Rodríguez, amb vida el dia 2 de maig i que els hagués dit que els havia mentit per indicació de la seva filla.

Tanmateix, tant l’agent com el caporal dels Mossos van assenyalar durant el judici que els havia dit que el que havia declarat anteriorment no era cert, que ho havia fet perquè Rosa Peral li ho havia demanat i que volia dir la veritat, a la qual cosa ells van respondre que no calia que els expliqués res més perquè podria perjudicar-la.

Per aquests fets, la Fiscalia demanava que se’l condemnés a un any i quatre mesos de presó, així com a una multa de 1.800 euros, per un presumpte delicte de fals testimoni.

Es va rectificar en instrucció

La sentència recull que el 26 de maig de 2017 davant la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 8 de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) l’acusat ja va dir que el que havia dit als Mossos inicialment era erroni, i va aclarir que el 2 de maig no havia vist Pedro Rodríguez amb vida i que ho havia dit per “error” a la policia.

Sosté que és “evident que l’acusat, essent sabedor de la falsedat, ha negat rotundament que el dia 14 de maig de 2017 digués als agents que volia declarar tota la veritat i que anteriorment havia mentit per indicació de la seva filla”, cosa que d’entrada suposa un atemptat al funcionament normal de l’Administració de justícia, perquè com a testimoni tenia l’obligació de dir la veritat.

Tanmateix, sobre l’impacte d’aquesta falsedat en el procés, indica que el pare de Peral ja havia explicat en instrucció que es tractava d’un error i que, tenint en compte que la declaració davant els agents només té valor de “mera denúncia”, cal tenir en compte el que va dir en instrucció, que va ser que no va veure Pedro Rodríguez viu en aquella data.

A més, el que va dir als Mossos “no té cap rellevància per determinar la innocència o culpabilitat” de Rosa Peral, i que és tan escassa la influència de la seva declaració que a la sentència se li dediquen 3 línies de les 43 pàgines, sense entrar a analitzar la mentida i el seu abast.

Per tot això, el titular considera que la conducta del pare de Peral no té una “veritable afectació material al bé jurídic protegit d’aquest delicte, que és l’administració de justícia”, i acorda absoldre’l.