Dos testimonis asseguren que Laiglesia vivia en l'edifici en el qual van assassinar a Helena Jubany

Dos dels quatre testimonis citats aquest dimecres per la titular del Jutjat de Primera Instància 2 de Sabadell (Barcelona), que instrueix l’assassinat d’Helena Jubany el desembre de 2001, han afirmat que Santiago Laiglesia, un dels investigats, vivia a l’edifici on es va cometre el crim juntament amb la que aleshores era la seva parella, Montserrat Careta.

Fonts judicials han explicat que un d’aquests testimonis, un parent de la propietària del pis on residia Montserrat Careta i que s’encarregava del manteniment de l’habitatge, ha recordat que ella el va trucar en una data anterior al crim per demanar-li que inclogués Laiglesia en el seu contracte de lloguer, tot i que finalment el canvi no es va efectuar per estalviar-se el paperam.

També recorda que a la bústia del bloc del carrer Calvet d’Estrella de Sabadell, on vivia Montserrat Careta —que es va suïcidar quan estava en presó provisional per aquests fets— figurava el nom de Santiago Laiglesia.

En la mateixa línia, una de les germanes de Careta, que ha explicat que freqüentava el pis de Montserrat, amb qui tenia una estreta relació, i que fins i tot s’hi quedava a dormir de tant en tant, ha corroborat que el nom de Laiglesia apareixia a la bústia.

També ha explicat que, al març de 2001 —mesos abans del crim—, Montserrat Careta i Santiago Laiglesia es van reconciliar durant un viatge després d’un període distanciats, i que Montserrat li va comentar que una de les condicions que Laiglesia li havia posat per reprendre la relació era que ella deixés d’anar tant al pis, perquè “com que hi vivia, volia tenir més intimitat”, i que ella li va tornar el joc de claus.

El tercer testimoni que ha declarat aquest dimecres va ser organitzador d’una campanya contra la construcció del camp de golf de Torrebonica, a Sabadell, que ha negat que Laiglesia i Careta acudissin a la concentració que hi va haver diumenge, el mateix dia que es va cometre el crim d’Helena Jubany.

Les mateixes fonts han explicat que aquest testimoni, que va declarar davant notari perquè es reobrís la causa, ha explicat que va ser en veure el capítol del programa televisiu Crims quan va recordar la concentració, a la qual van acudir unes 15 persones, entre elles alguns membres de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), però que estava segur que ni Careta ni Laiglesia hi havien estat, motiu pel qual es va posar en contacte amb la resta de manifestants, que tampoc recordaven haver-los vist.

El quart testimoni citat aquest dimecres era veí del bloc de Calvet d’Estrella, que ha mort, però que en el seu moment va apuntalar la teoria que Laiglesia vivia a l’edifici, segons les fonts consultades.

Es tracta de la tercera vegada que aquests testimonis presten declaració, després d’haver-ho fet davant notari —en el cas de l’organitzador de la protesta— o davant la Policia Nacional i, posteriorment, als jutjats de Sabadell.

Tanmateix, la Fiscalia havia sol·licitat a la instructora que els prengués declaració de nou davant la possibilitat que les seves declaracions poguessin considerar-se “ineficaces”, ja que es van realitzar en un període comprès entre la reobertura del cas el juliol de 2020 i l’arxivament ordenat per l’Audiència de Barcelona el març de 2021.

Prova cal·ligràfica

Està previst que aquest divendres es realitzi al Jutjat de Sabadell una prova cal·ligràfica a Laiglesia, a petició de la Fiscalia, per determinar si va escriure part dels missatges anònims que Helena Jubany va rebre en els mesos previs a la seva mort i l’autoria dels quals la Policia Nacional atribueix, en part, a Xavi Jiménez, també investigat en aquesta causa.

Per la seva banda, la defensa de Laiglesia ha presentat un recurs d’apel·lació contra l’auto d’ingrés a presó dictat per la instructora, un escrit al qual ha tingut accés Europa Press i en què argumenta que els indicis de participació d’aquest investigat ja van ser valorats anteriorment “amb la sort del seu arxivament provisional en més d’una ocasió”.

Sobre la presència d’ADN compatible amb el de Laiglesia al jersei que Jubany duia el dia que va ser assassinada, la defensa sosté que, en el marc de la “investigació inquisitiva realitzada”, aquests vestigis s’han analitzat en repetides ocasions, obtenint resultats molt dispars, textualment.

Pel que fa a l’últim informe elaborat per la Policia Nacional, afirma que “aquest no permet una identificació personal” i que excedeix la fiabilitat necessària que exigeix una dada que pretén ser incriminatòria en un procés penal en què qualsevol dubte no pot ser interpretat en contra del reu.

Afegeix que en la resta de vestigis analitzats “no s’ha obtingut cap coincidència amb l’ADN” de Laiglesia, ni al cos de la víctima ni en altres peces de roba, per la qual cosa difícilment es pot al·legar que va ser ell qui la va despullar o la va transportar fins a la terrassa des d’on va ser llençada.

Així mateix, subratlla que Jubany i Laiglesia coincidien a la UES, on feien activitats conjuntes, i que l’ADN es va trobar a la part inferior de l’esquena del jersei, “una zona molt comuna de contacte entre amics o coneguts”.

Per tot això, la defensa anuncia que, estant en un moment proper a la celebració del judici, “realitzarà un informe en relació amb les conclusions assolides en l’últim informe d’ADN, el contingut del qual es pot titllar de tot menys concloent”.

Risc de fuga

La defensa s’oposa a la doble motivació esgrimida per la jutgessa per dictar aquesta mesura cautelar: el risc de fuga i la possibilitat “d’influir en persones presumptament vinculades al crim investigat”, en referència a l’entorn de la UES.

El lletrat assenyala que Laiglesia —que es va acollir al seu dret a no declarar en la seva última compareixença— ha “comparegut i col·laborat en tot moment”, de manera que no es pot al·legar que existeixi risc de fuga.

Per això, ha aportat diversos documents amb què acreditar que té “arrelament” a Catalunya, entre ells un que certifica que és funcionari de la Conselleria d’Educació de la Generalitat, el certificat d’empadronament i l’escriptura de l’habitatge en què resideix amb la seva família.

Quant a la possibilitat de destrucció de proves, al·lega que “el seu grup d’amistat és totalment diferent, havent declarat ja en el seu moment totes les persones que van ser properes a l’investigat”, i demana la seva llibertat immediata.