El mosso acusat de robar un mòbil d'alta gamma a un mort nega els fets

Fiscalia demana 2 anys i mig per apropiació indeguda

 

|
EuropaPress 6143916 fachada tribunal superior justicia cataluna tsjc agosto 2024 barcelona (2)
Arxivo - Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (#TSJC), en una imatge d'arxiu - David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

 

Un mosso d’Esquadra acusat d’haver robat un mòbil d’alta gamma a un home mort a la via pública a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) el 2 de novembre de 2021 nega els fets i assegura que no era al lloc dels fets quan el telèfon va ser manipulat i va deixar d’emetre senyal.

Així ho ha indicat la seva advocada durant el judici celebrat aquest dimarts a l’Audiència de Barcelona, en què ha reconegut que el mòbil va deixar d’emetre senyal a les 00.32 hores del 3 de novembre a la comissaria dels Mossos de Mataró (Barcelona) —lloc de treball del processat—, si bé l’acusat era en aquell moment de camí cap a la comissaria de Granollers, segons indica el recorregut de la línia telefònica del cotxe policial.

El mosso, que treballa al Grup de Salut Pública de la Unitat d’Investigació de Mataró, va ser activat en la data dels fets juntament amb el seu binomi després de la mort d’un home a la via pública a Santa Coloma de Gramenet, en considerar els companys de Seguretat Ciutadana que el difunt podia ser una ‘mula’, com es coneix en l’argot policial les persones que transporten droga a l’interior del cos.

Així ho ha explicat el cap de la Unitat d’Investigació de Santa Coloma, que ha dit que davant la “peregrina possibilitat” que es tractés d’una ‘mula’, el més rellevant a efectes d’iniciar una investigació era preservar els aparells electrònics que el difunt pogués haver utilitzat per parlar amb altres implicats.

La primera persona a arribar al lloc va ser un agent de la Policia Local de Santa Coloma, que ha assegurat que la víctima, que “acabava d’arribar al país” procedent de Colòmbia, portava el passaport i, dins d’una motxilla, duia un iPhone que va intentar desbloquejar, uns AirPods i un iPad amb teclat i llapis, tot de darrera generació i per un valor superior als 2.500 euros, segons les seves paraules.

Els estris del difunt, ha explicat el sergent de la comissaria de Santa Coloma, que era el cap del torn de tarda en aquella data, es van lliurar a l’acusat i al seu binomi per al seu trasllat, un fet que tots dos han negat davant del tribunal.

El binomi del processat ha rebutjat que fos ell qui rebés la bossa i la guardés al maleter, igual que el seu company, l’acusat, que ha afirmat que “en cap moment” va tocar la motxilla del difunt.

En arribar a la comissaria de Mataró, lloc on es perd el rastre del mòbil, l’acusat assegura que va ser el seu company qui va buidar el contingut de la motxilla sobre una taula i que li va dir que faria “quatre línies i quatre fotos”, al que ell li va respondre que calia fer un atestat, una relació d’objectes i una cadena de custòdia.

Va ser el seu binomi —que també va estar investigat— qui es va encarregar de fer la relació d’objectes i, segons ell mateix ha explicat, si no va fer constar el mòbil a l’acta de custòdia va ser perquè mai el va veure, però sí els AirPods: “Els vaig tenir a la mà”.

El processat ha assegurat que, l’endemà al matí, el seu binomi el va trucar dient que el cap d’incidències li havia demanat una minuta, però com que ja no tenien els objectes la van elaborar ajudant-se d’una fotografia, de manera que va fer un llistat amb el que, segons ell, li va dictar el seu company, un inventari en què figuren uns “auriculars blancs” en lloc dels AirPods.

La vídua va reclamar

El cas es va destapar després que la vídua acudís a la comissaria de Santa Coloma i, després de rebre les pertinences del seu marit —entre elles uns auriculars amb cable de color blanc—, trobés a faltar el seu iPhone i els seus AirPods.

Van ser els fills qui, fent servir la contrasenya del seu pare, van encendre l’iPad i van buscar la ubicació d’ambdós dispositius: el telèfon es va apagar poc després de la mort, a les 00.32 hores, en una adreça coincident amb la de la comissaria dels Mossos de Mataró, mentre que els AirPods van ser detectats cap a les 7.00 hores de l’endemà de la defunció —quan l’acusat i el seu binomi ja estaven fora de servei— prop de la casa del processat.

Segons la investigació efectuada per la Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos, de l’estudi CGI se’n desprèn que l’acusat “es trobava al seu domicili quan els AirPods van donar senyal”, un fet que la defensa ha posat en dubte, ja que ha dit que els dispositius d’Apple són vulnerables pel que fa a la ubicació.

Per això, ha sol·licitat una sentència absolutòria en entendre que es van cometre greus irregularitats en la cadena de custòdia, de la qual n’ha demanat la nul·litat en considerar que va ser “greument trencada des del primer moment”, atès que el telèfon va ser manipulat, com a mínim, per l’agent de la Policia Local, i que no va ser signada per l’agent que va recollir els objectes a la comissaria de Santa Coloma.

Sosté que l’acusat —que continua en actiu— no va tenir la custòdia dels efectes del difunt “en cap moment” i que sense custòdia no se li pot imputar un delicte d’apropiació indeguda sinó que, subsidiàriament, només se’l podria acusar d’un furt.

Per la seva banda, la Fiscalia l’acusa d’apropiació indeguda amb la circumstància agreujant de prevalença de caràcter públic, per la qual cosa sol·licita una pena de dos anys i mig de presó, argumentant que es tractava d’“un dispositiu llaminer” valorat en més de 1.000 euros i que existeix prova de càrrec que l’acusat va aprofitar per renovar els seus dispositius.

Al·lega que l’iPhone “existeix i va existir”, perquè el va veure el policia local, va ser detectat des de l’iPad i es va desactivar de manera conscient, apagant-lo, posant-lo en mode avió o extraient-ne la targeta; sobre els AirPods, sosté “que la idea era esborrar el rastre i fer-los passar per uns altres que no havien estat ressenyats”, uns auriculars amb cable que li van ser lliurats a la vídua però que no consten a l’acta de custòdia d’objectes.

També ha sol·licitat la inhabilitació especial per a l’exercici de la seva professió durant el temps de la condemna i que el processat, com a responsable civil directe, i la Conselleria d’Interior de la Generalitat, com a responsable civil subsidiària, indemnitzin la vídua amb 850 euros, el valor pel qual han estat taxats pericialment els articles desapareguts.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA