El principal sospitós del 'cas Jubany' es reincorpora al seu treball a la Conselleria d'Educació

Santiago Laiglesia, investigat per l’assassinat d’Helena Jubany el desembre de 2001 a Sabadell (Barcelona), es va reincorporar al seu lloc a la Conselleria d’Educació i Formació Professional de la Generalitat després de quedar en llibertat amb mesures cautelars al gener, segons han informat fonts del departament a Europa Press.

Laiglesia va tornar al seu lloc als Serveis Territorials del Vallès Occidental (Barcelona), on treballa des de 2022 i desenvolupa tasques administratives, entre elles, la “tramitació d’expedients jurídics”.

La Conselleria d’Educació el va suspendre ‘de facto’ de feina i sou després que la titular del Jutjat de Primera Instància 2 de Sabadell (Barcelona), que instrueix el ‘cas Jubany’, acordés a finals de novembre de 2025 el seu ingrés en presó provisional.

En l’auto consultat per Europa Press, la jutgessa va argumentar per dictar la mesura privativa de llibertat que “apareixen a la causa motius bastants per creure responsable criminalment del delicte investigat Santiago Laiglesia”.

Per a la titular, “al llarg de la instrucció es van acreditar una sèrie d’indicis que van permetre vincular, de manera provisional i indiciària, Santiago Laiglesia amb la mort dolosa d’Helena Jubany”.

Esmentava entre aquests indicis les “contradiccions” de Laiglesia i Montserrat Careta —que es va suïcidar quan estava en presó provisional— sobre el lloc on es trobaven i les activitats que van realitzar el divendres 30 de novembre de 2021 (data en què va desaparèixer Helena), inclòs el lloc on van dormir aquella nit.

Sobre els vestigis biològics obtinguts de la roba de Jubany, que van motivar la reobertura de la causa, la jutgessa va assenyalar que a la zona inferior posterior del jersei que Jubany portava posat quan la van assassinar es va localitzar un haplotip de cromosoma Y que “coincideix” amb el de Santiago Laiglesia.

També, que en una barreja d’ADN d’almenys quatre persones localitzada en la mateixa peça, un dels perfils és “compatible” amb el de Laiglesia, i que és 26 bilions de vegades més probable que pertanyi a ell i a altres tres perfils genètics que a altres escollits a l’atzar entre la població espanyola.

Aquesta troballa “permet situar-lo al lloc dels fets en el moment de produir-se”, compatible tant amb una agressió física com amb la maniobra de despullar la víctima abans de ser precipitada, segons l’auto.

Recurs

La defensa d’aquest investigat va presentar un recurs al·legant que “cap de les dades o indicis” assenyalats per la instructora van ser suficients per mantenir oberta la causa contra Santiago Laiglesia.

A més, va qualificar la investigació d’inquisitiva i va sostenir que els vestigis d’ADN es van analitzar en repetides ocasions amb resultats molt dispars, i que hi ha informes en què es conclou que “no es pot confirmar que el donant del perfil genètic obtingut” sigui ell.

La defensa de Laiglesia va assegurar que el cromosoma Y no permet una identificació personal i que l’estudi de l’ADN nuclear autosòmic queda fora de l’abast i les capacitats del laboratori que va realitzar les anàlisis, per la qual cosa no té la fiabilitat necessària que exigeix una dada que pretén ser incriminatòria.

Sobre la zona en què es va localitzar l’ADN, va argumentar que “es trobava a la part inferior de la zona de l’esquena, una zona molt comuna de contacte entre amics o coneguts, com pot ser una abraçada, un gest de contacte o d’amistat” i que un jersei és una peça que la gent sol repetir sense rentar prèviament, per la qual cosa el contacte entre ells podria ser anterior al dia dels fets.

En llibertat des del gener

L’Audiència Provincial de Barcelona va estimar aquest recurs contra la decisió de l’ingrés en presó provisional, fet que va provocar la seva sortida en llibertat el 8 de gener de 2026.

No obstant això, el tribunal li va imposar mesures cautelars: l’obligació de lliurar el passaport, la prohibició de sortir del territori espanyol sense autorització i l’obligació de comparèixer als jutjats amb una periodicitat mensual.

En l’auto, el tribunal va argumentar que no apreciava risc de fuga, per la qual cosa no estava justificat mantenir una mesura tan greu, però no va entrar a discutir l’existència d’indicis contra Laiglesia, al·legant que “la incriminació del recurrent, com a possible autor del fet, no resulta, a la vista del conjunt de les dades indiciàries obtingudes en la instrucció, ni irracional ni arbitrària”.

Va afegir que és innegable el contingut incriminatori de la conclusió de l’informe sobre la mostra d’ADN recollida al jersei de la víctima, si bé va remetre la discussió sobre aquesta prova a la fase de judici oral.