Les massacres de l'Iran i Gaza acceleren la radicalització a Catalunya: el nou foc on creix el jihadisme

Els conflictes a Iran i Gaza estan actuant com a motors que acceleren els processos de radicalització jihadista. Així ho va advertir un tinent de la Guàrdia Civil especialitzat en informació durant unes jornades celebrades aquest dimecres al Casal Maresme de Barcelona.

La trobada, organitzada per l’associació ITRAN, va reunir especialistes per analitzar l’evolució d’aquest fenomen gairebé una dècada després dels atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

📌 Discursos extrems que alimenten el problema

Durant la taula rodona, un analista estratègic dels Mossos d’Esquadra va assenyalar que els discursos islamòfobs i d’extrema dreta no només generen polarització, sinó que també contribueixen a reforçar els relats de l’extremisme violent.

Tot i que és difícil mesurar-ne l’impacte exacte, els experts coincideixen que aquests discursos acaben sent utilitzats per justificar processos de radicalització.

📌 Hamàs i el debat sobre l’amenaça a Europa

L’investigador Moussa Bourekba va explicar que, després dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre de 2023, es va generar una onada d’anàlisis que alertaven de possibles atemptats a Europa.

No obstant això, va matisar que comparar Hamàs amb organitzacions com Estat Islàmic o Al-Qaeda no és del tot adequat, ja que aquest grup no ha actuat fora del seu territori o d’Israel.

Segons dades d’Europol, el 2023 es van registrar 98 atemptats a Europa, cinc d’ells jihadistes, mentre que el 2024 n’hi va haver 58, dels quals 24 d’aquesta naturalesa, sense que cap fos reivindicat per Hamàs.

📌 Iran i Hezbollah, focus de preocupació

Bourekba va assenyalar que l’escenari més preocupant no és tant Hamàs com altres actors amb trajectòria internacional, com Iran o Hezbollah, que sí tenen antecedents d’accions fora de les seves fronteres.

A això s’hi suma l’impacte de discursos polítics globals, com els de Donald Trump o el ministre israelià Yoav Gallant, que poden influir en la construcció identitària dels joves.

📌 Una radicalització més jove i més difusa

Els experts van coincidir que l’edat de les persones que es radicalitzen és cada vegada més baixa. A més, el fenomen ha canviat: ja no predominen els grans atacs coordinats, sinó accions individuals, menys letals però constants.

Les organitzacions han adaptat les seves estratègies, apostant per les xarxes socials amb continguts visuals i missatges simplificats per captar joves.

A Espanya, l’últim any es van detenir 100 persones per la seva presumpta vinculació amb el jihadisme, la meitat menors de 25 anys. Tot i això, les autoritats atribueixen aquesta xifra a una major eficàcia policial.

📌 El 17-A, una lliçó pendent

Sobre els atemptats del 2017, el director del Màster de Prevenció de la Radicalització de la Universitat de Barcelona, Xavier Torrens, va ser crític amb la gestió a Ripoll.

Segons va explicar, no es va detectar a temps el discurs radical ni en l’àmbit educatiu ni en el religiós, especialment al voltant de l’imam Abdelbaki Es Satty.

Bourekba va afegir que en aquell moment es va tenir una visió massa simplista de la integració, arribant a considerar que parlar català era un indicador suficient.

📌 Prevenció: necessària però poc visible

Els experts van coincidir que la prevenció continua sent el gran repte. Tot i que Espanya s’ha alineat amb les estratègies europees, aquestes polítiques no acostumen a generar suport social.

La raó és clara: és difícil valorar allò que no passa, a diferència de les detencions, que tenen un impacte tangible i mediàtic.