Va criar a un ximpanzé com si fos el seu fill… fins que li va arrencar la cara a la seva amiga

Una trucada al 911 esfereïdora, crits de desesperació i una escena digna d’una pel·lícula de terror. Així va començar el 16 de febrer de 2009, el dia en què Sandra Herold va veure com el seu estimat ximpanzé Travis, a qui havia criat com si fos un fill, atacava salvatgement la seva amiga Charla Nash a casa seva, a Stamford, Connecticut.

Segons van recollir mitjans com Daily Star i Irish Star, la trucada de 12 minuts de Sandra als serveis d’emergència va ser una súplica entre sanglots. “Li ha arrencat la cara! Se l’està menjant!”, cridava. L’operador, desconcertat, li preguntava: “Què està fent el mico?”, mentre de fons se sentien els crits inhumans del primat fora de control.

Les autoritats van arribar i, després d’un enfrontament caòtic, van disparar a Travis, que finalment va morir al seu llit preferit, cobert de sang.

Charla Nash va sobreviure miraculosament

Tot i que les seves ferides eren devastadores —sense rostre, sense mans, sense ulls, sense mandíbula i amb danys cerebrals severs—, Charla Nash va aconseguir sobreviure contra tot pronòstic. Posteriorment va rebre un trasplantament facial i, tot i que una operació de trasplantament de mans va ser rebutjada, viu sota cures mèdiques permanents.

En una entrevista amb Oprah Winfrey, va expressar:

“He perdut tanta independència. Podia canviar la roda del meu camió, ara ni tan sols puc alimentar-me.”

Travis: víctima o amenaça?

Travis no era un ximpanzé comú. Des dels tres dies de vida, va ser tractat com un humà: dormia al llit amb Sandra, feia servir el vàter, sopava amb vi i llagosta, i mirava la televisió. Fins i tot va prendre Xanax aquell dia, segons va admetre Sandra, per calmar la seva ansietat. Alguns creuen que el canvi de pentinat de Charla podria haver-lo confós i desfermat l’atac.

Amb 200 lliures de pes i 14 anys, Travis era una força imparable. Ni els cops amb la pala ni les punyalades de Sandra van aconseguir aturar-lo al principi. Només els trets de la policia van posar fi a la carnisseria.

Cal que els ximpanzés siguin mascotes?

Sandra va defensar Travis fins i tot després de l’atac:

“Ho hauria tornat a fer? Sí! Són el més semblant als humans. Aquest va ser un incident del qual no sé què va passar.”

Sandra va morir 15 mesos després, enterrada al costat de les cendres de Travis i de la seva filla.

El cas de Travis i Charla continua generant debat:
És ètic humanitzar animals salvatges?
Fins a quin punt pot arribar el vincle entre humans i animals?
I sobretot, com podem evitar que una tragèdia així es repeteixi?evitar que una tragèdia així es repeteixi?