Kamchatka: la resiliència forjada per terratrèmols i secrets

Un vídeo va impactar recentment als mitjans de comunicació de tot el món: metges que no van detenir una cirurgia durant un terratrèmol de 8.8 graus en Kamchatka. Aquest succés, més enllà del seu sorprenent component humà, convida a una profunda reflexió sobre la resiliència dels qui habiten zones de risc i, simultàniament, sobre la desconnexió que sovint impera a escala global. Per als qui hem tingut l'oportunitat de visitar Kamchatka, la resposta a per què van continuar operant és clara, arrelada en la mateixa essència de la vida en aquesta península.

Kamchatka: la terra de terratrèmols i volcans

La península de Kamchatka, un racó remot en l'extrem orient de Rússia, és coneguda per la seva implacable bellesa natural, marcada per muntanyes escarpades, densos boscos i una costa assotada pel Pacífic. No obstant això, aquesta majestuositat coexisteix amb una constant amenaça: volcans actius i terratrèmols que, amb magnituds de 5 o 6 graus, són gairebé quotidians. És un entorn on la naturalesa dicta les regles, i els seus habitants han après a conviure amb el seu impredictible poder.

Aquest miercoles, un sisme de 8.8 graus va sacsejar la península, convertir en el més potent des de 1952. Les imatges que es van difondre no mostraven pànic, sinó una sorprenent absència d'aquest. El vídeo que es va viralitzar, on es veu als metges mantenint la calma i continuant una intervenció quirúrgica mentre l'hospital tremolava, és un testimoniatge d'una resiliència forjada per generacions.

Resiliència ancorada a la Terra

En Kamchatka, la vida es viu amb la consciència perenne que la terra pot rugir en qualsevol moment. L'expressió "viure amb les maletes fetes" no és una simple frase, sinó una realitat palpable. El que sorprèn als qui observem des de la distància és que, malgrat els riscos inherents, la gent tria no abandonar aquest lloc. L'explicació resideix en una adaptació profunda al seu entorn.

 Els habitants de Kamchatka han desenvolupat una indestructible resiliència, una acceptació que els terratrèmols i les erupcions volcàniques són, simplement, part de la seva existència. No es tracta d'una absència de por, sinó d'una forma de vida que ha estat modelada al llarg dels anys en un lloc on la naturalesa és sobirana. La calma amb la qual els metges van continuar el seu treball és un reflex d'això: per a ells, era una situació anòmala però esperable, no una raó per a detenir.

Un precedent històric: el tsunami secret de Sever-Kurilsk de 1952

Aquesta capacitat d'adaptació no és nova a la regió. Kamchatka i les pròximes Illes Kurils han estat testimonis de catàstrofes naturals de proporcions èpiques, algunes de les quals van romandre ocultes al món. Un exemple és el Tsunami de Sever-Kurilsk del 5 de novembre de 1952, una de les tragèdies naturals més devastadores en la història de l'URSS, la informació de la qual va estar classificada com a "secreta" durant dècades. 

Militars i participants en les operacions de rescat van ser obligats a guardar silenci. La veritat sobre aquest desastre només va començar a revelar a principis dels anys 2000, quan els arxius navals es van fer públics. 

Gràcies als testimoniatges dels supervivents i als informes dels hidrógrafos, es va poder reconstruir una part del succeït, encara que molts interrogants persisteixen.  Les construccions van començar a enfonsar, i en l'oceà, el sisme va generar una gegantesca ona.

Quaranta minuts després del terratrèmol, els habitants van escoltar un baluern des de la mar. La policia va alertar a la població amb trets a l'aire i crits de "Ve l'aigua!", provocant una fugida desesperada cap a les zones elevades. La primera ona, d'entre 8 i 10 metres d'altura, va arrasar les zones baixes de la ciutat, destruint edificis i deixant sense possibilitats de fuita als qui estaven prop de la costa. Després d'una breu reculada de l'aigua, algunes persones van tornar a les seves llars per a intentar recuperar pertinences. No obstant això, uns 20 minutos després, la segona ona, la més destructiva i de més de 10 metres d'altura, va tornar amb una força demolidora. Va arrossegar cases, vehicles, maquinària industrial, tancs i fins i tot grans embarcacions, cobrar la vida d'aquells que s'havien aventurat a tornar. Una tercera ona, menys potent, va arrossegar el que quedava de Sever-Kurilsk cap a l'oceà, deixant només unes poques estructures en les altures i alguns monuments.

Més enllà de Kamchatka: un anomenat a la Connexió Global 

La història de Sever-Kurilsk ressalta la resiliència dels qui viuen en zones de risc, però també subratlla una veritat inquietant: la desconnexió en el nostre planeta. Mentre cada nació estableix les seves pròpies alertes i protocols, la realitat és que les fronteres, siguin terrestres o oceàniques, sovint semblen infranquejables quan es tracta d'una cooperació genuïna davant crisis globals. Aquest esdeveniment ens porta a una reflexió crucial: si un dia ens enfrontem a una catàstrofe de magnitud mundial, estaran els líders polítics, que avui imposen sancions, aranzels i conflictes, disposats a col·laborar incondicionalment per a salvar vides? La situació en Kamchatka, on la naturalesa no reconeix fronteres ni ideologies, ens recorda que, malgrat les nostres divisions, tots compartim el mateix planeta. 

La capacitat d'adaptació dels seus habitants és sens dubte inspiradora, però també hauria de servir com un catalitzador perquè, com a societat global, aprenguem a unir-nos enfront dels desafiaments comuns que ens presenta la nostra llar.