Els 10 desastres climàtics de 2025 amb més danys històrics i un punt d'inflexió en la crisi global

L'any 2025 es perfila com un dels més devastadors en termes de fenòmens extrems vinculats a l'escalfament global, amb conseqüències humanes, econòmiques i ambientals profundes que travessen davanteres i evidencien l'impacte creixent del canvi climàtic en la vida quotidiana de les persones i en les economies mundials.

L'anàlisi exhaustiva de les catàstrofes més costoses de l'any mostra com els esdeveniments extrems provocats o intensificats per la crisi climàtica no sols generen pèrdues econòmiques sense precedents, sinó que també posen en risc l'estabilitat de comunitats senceres i acceleren la vulnerabilitat de regions amb menor capacitat d'adaptació.

El rànquing dels deu desastres més costosos de l'any

Segons l'informe Counting the Cost 2025 elaborat per l'organització internacional Christian Aid, l'any 2025 ha tingut deu esdeveniments climàtics extrems amb danys individuals que superen els 1.000 milions de dòlars cadascun i sumen més de 120.000 milions en pèrdues assegurades a escala global.

En aquest llistat, destaquen els incendis de Palisades i Eaton a Califòrnia (els Estats Units), amb les dues primeres posicions, que van causar més de 60.000 milions de dòlars en danys i més de 400 morts, convertir en el desastre climàtic més costós de l'any.

Les posicions tercera, quarta, cinquena i sisena són per als ciclons i pluges extremes del sud-est asiàtic registrats al novembre van deixar danys pròxims a 25.000 milions i més de 1.750 morts en països com Tailàndia, Indonèsia, Sri Lanka, Vietnam i Malàisia.

Les inundacions a la Xina, en setè lloc, amb milers de desplaçats i prop de 12.000 milions en pèrdues econòmiques, ocupen el tercer lloc de més impacte financer en 2025.

Altres desastres que figuren en el top deu inclouen les inundacions a l'Índia i el Pakistan, en la vuitena posició, amb més de 1.860 morts i danys d'aproximadament 5.600 milions de dòlars. 

La posició número 9 va per als tifons de les Filipines, que van causar danys superiors a 5.000 milions i van desplaçar a més d'1,4 milions de persones.

L'últim lloc dels top 10 l'ocupen els huracans al Carib, amb pèrdues al voltant de 8.000 milions.

Aquests esdeveniments representen només la punta de l'iceberg d'una realitat global en la qual cap continent se salva dels efectes del clima extrem.

Impactes humans més enllà del component econòmic

Si bé les xifres econòmiques són sorprenents, les pèrdues humanes i el sofriment de les comunitats afectades sovint queden fora de les estadístiques assegurades. Segons dades consolidades del mateix informe i estudis complementaris, les inundacions a l'Índia i el Pakistan per pluja monsònica extrema i lliscaments de terra han causat més de 1.860 morts i afecten milions de persones.

Els ciclons i monsons del sud-est asiàtic provoquen desplaçaments massius i un nombre de víctimes que supera àmpliament les xifres directes recollides en danys econòmics.

Les onades de calor, encara que moltes vegades no es comptabilitzen directament en els danys assegurats, també tenen conseqüències profundes en salut pública, amb milers de casos d'atenció mèdica relacionats amb temperatures extremes en regions com Europa i Amèrica del Nord.

Un fenomen global amb desigualtat marcada

L'informe també subratlla una característica crítica de la crisi climàtica: els països més pobres, que han contribuït menys a les emissions globals, són amb freqüència els més afectats i els que menys capacitat tenen per a recuperar.

Per exemple, encara que els Estats Units encapçala la llista econòmica de pèrdues amb incendis i tempestes, moltes de les catàstrofes que afecten Àsia, Àfrica o Amèrica Llatina tenen menors estimacions assegurades, malgrat el seu enorme impacte social i humà.

Més enllà del top deu, innombrables esdeveniments extrems que no aconsegueixen el llindar de mil milions de pèrdues assegurades continuen causant devastació en regions amb menor cobertura econòmica i social, afectant la vida de milions.

Causes i context climàtic

Els científics climàtics han tornat a vincular l'augment de freqüència i intensitat d'aquests fenòmens extrems amb l'escalfament global. A escala atmosfèrica, les temperatures més altes incrementen la capacitat de l'aire per a retenir humitat, intensificant pluges extremes i contribuint a fenòmens com les tempestes intenses i les inundacions sobtades.

A més, esdeveniments com les onades de calor a Europa i Amèrica, i les condicions excepcionalment seques que alimenten incendis devastadors, són exacerbades per l'augment de gasos d'efecte d'hivernacle en l'atmosfera, una tendència que s'ha accelerat en les últimes dècades.

Efectes col·laterals en biodiversitat i ecosistemes

L'impacte climàtic de 2025 no es limita a vides humanes i pèrdues econòmiques. L'augment de la temperatura dels oceans ha provocat fenòmens d'emblanquiment de coral de magnitud històrica, afectant al voltant del 84% dels ecosistemes d'esculls de coral del món, amb conseqüències impredictibles per a la biodiversitat marina i els mitjans de vida costaners.

La resposta internacional i els desafiaments futurs

Organitzacions com Christian Aid i experts en clima fan un anomenat urgent a la comunitat internacional per a reduir dràsticament les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, accelerar la transició a energies renovables i finançar l'adaptació climàtica a les regions més vulnerables.

Els compromisos globals de finançament per a l'adaptació, fins i tot quan es tripliquen segons acords recents, encara es consideren insuficients enfront de la magnitud dels desafiaments.

Un punt d'inflexió en la història climàtica

El conjunt de dades de 2025 apunta al fet que el món està experimentant no sols una sèrie d'esdeveniments extrems aïllats, sinó una nova normalitat en la qual el clima es comporta de formes més perilloses, intenses i freqüents que en dècades anteriors.

Aquest context planteja preguntes fonamentals sobre com les societats humanes s'adapten a una atmosfera més càlida, com protegir a les poblacions vulnerables i com canviar les polítiques nacionals i internacionals per a evitar que les pròximes dècades es converteixin en una successió de crisis climàtiques encara més greus.