Crisi climàtica sense precedents: els incendis d'Espanya registren emissions rècord en més de 20 anys

Els incendis forestals que han colpejat a Espanya aquest mes d'agost han provocat les majors emissions de carboni registrades al país des d'almenys 2003, segons el Servei de Monitoratge Atmosfèric de Copernicus (CAMS). La primera quinzena va començar amb valors per sota de la mitjana, però la ràpida expansió dels focs ha elevat la xifra anual fins a un rècord en els últims 23 anys.

La realitat és que el foc no sols ha arrasat el territori, sinó que ha deixat una petjada ambiental de magnitud històrica. Més de 348.000 hectàrees han quedat calcinades en tot just unes setmanes, en el que ja es considera un dels pitjors estius en dècades. A això se suma l'impacte en la salut pública: les partícules contaminants PM2.5 s'han disparat molt per sobre dels límits recomanats per l'Organització Mundial de la Salut, afectant la població fins i tot a centenars de quilòmetres de distància.

El fum va més enllà d'Espanya

I és que el fum generat pels incendis no s'ha quedat en la Península Ibèrica. Segons Copernicus, les masses contaminants s'han desplaçat cap a França, Regne Unit i Escandinàvia, empitjorant la qualitat de l'aire en bona part d'Europa. Els meteoròlegs han arribat a desmentir la presència de calitja sahariana en ciutats com Madrid: el cel tèrbol i la pèrdua de visibilitat es deuen, en realitat, al fum dels incendis.

D'aquesta manera, Espanya afronta no sols una catàstrofe ambiental immediata, sinó també un avís del futur que planteja la crisi climàtica. La comunitat científica insisteix que la sequera estructural, les onades de calor extremes i la falta de gestió forestal estan alimentant incendis cada vegada més virulents i de difícil control. Les autoritats, per part seva, reconeixen que l'emergència ha superat la capacitat de resposta en diverses comunitats autònomes.

Així doncs, l'ocorregut aquest agost és més que un episodi aïllat: és un reflex de com el canvi climàtic està reconfigurant el risc d'incendis en el sud d'Europa. Sense mesures contundents de prevenció, ordenació territorial i adaptació climàtica, els estius com aquest poden deixar de ser una excepció per a convertir en la nova normalitat.