La negra ombra dels interessos darrere dels incendis: "Prevenció és una política industrial que no es basi en l'eucaliptus"

En el que va d'agost, i segons les dades del sistema europeu Copernicus, han cremat a Galícia més de 160.000 hectàrees de terreny. Això vol dir que res menys que 1.600.000.000 m² han estat pastura de les flames en aquest vuitè mes de l'any. Les protestes celebrades dijous passat 21 d'agost, encara que multitudinàries, es queden petites si pensem en la quantitat de persones que farien falta per a omplir cada metre quadrat que avui és cendra. Aquestes xifres ajuden a posar en perspectiva un problema de molt difícil solució i que porta de cap a les organitzacions ecologistes que integren la plataforma 'Per una muntanya galego amb futur', convocant de les mobilitzacions de la setmana passada i que considera la possibilitat de tornar a cridar a la ciutadania per a protestar per la gestió dels incendis. 

PROTESTA D'ESTIU

Ángel Dorrio, portaveu del col·lectiu Amigues dóna Terra, celebra el bon acolliment que va tenir la cridada a manifestar en més d'una vintena de localitats gallegues, sobretot tenint en compte que a l'agost, coincidint amb les vacances de molts, resulta difícil mobilitzar a un gran grup de gent. No obstant això, van ser milers els que van sortir al carrer, la qual cosa dóna bon compte, al seu judici, "de la problemàtica a la qual ens enfrontem". 

"Va ser un èxit d'assistència en tots els municipis on va haver-hi protestes", recalca Dorrío, considerant unànime la idea que la gestió que va fer la Xunta en matèria de prevenció i actuació va ser dolenta. Des de Ecoloxistas en Acció, també part d'aquest moviment, el seu portaveu Cristóbal López comparteix positivament les seves sensacions després de les "manifestacions multitudinàries" que es van viure en ciutats com Orense, la Corunya o Vigo, on ell va estar present. 

"És obvi que la protesta tenia un component polític, perquè assenyalàvem a un govern com és el de la Xunta com a responsable que aquests incendis siguin tan catastròfics per les seves polítiques forestals. Només a Vigo hi havia prop de 4.000 persones i és molt difícil mobilitzar a tantes persones en un context com l'actual", refereix López. 

Precisament, a la ciutat olívica la protesta va estar coberta de fum, perquè fins allí van arribar els efectes dels focs declarats aquest mateix dia en Vilaboa i Oia, alguna cosa que va evidenciar encara més la urgència d'actuar en aquest moment de crisi. "Aquests són incendis que se sufocaran, perquè tenim un servei d'extinció competent, encara que els seus professionals es trobin precarizados. El que no podem és esperar a veure imatges com les de 2017, amb Vigo totalment voltada pel foc", rememora López.

"PER A RUEDA LA CULPA ÉS DE TOTS MENYS D'ELL"

La resposta d'Alfonso Rueda als manifestants que demanaven la seva dimissió va ser asseverar que "alguns van estar de vacances com si no hi hagués incendis", en clara al·lusió a personalitats polítiques com la líder del BNG Ana Pontón o la vicepresidenta i ministra de Treball Yolanda Díaz, que van participar en les marxes.

López tira de sorna i creu que Rueda estava "gelós per no poder estar ell de vacances i haver de fer el paperot durant l'ona d'incendis", alhora que critica "el despropòsit" de les seves declaracions. "Ni jo ni ningú hem d'anar a la muntanya a res, que no som bombers. Allí només destorbaríem i ens posaríem en risc. Sembla que la culpa és de tots, dels incendiaris, de la Xarxa Natura i dels 'ecologetas'. De tots menys d'ell, que és el que té les responsabilitats i les competències. Cal reconèixer els errors, analitzar l'ocorregut i reconèixer-ho per a evitar que ocorri de nou", assumeix. 

Per a Dorrío és un exemple del nivell de la política actual on "els uns i els altres es tiren les andròmines al capdavant", sense entrar a valorar el contingut de les paraules de Rueda. "Ja estem farts. Portem 40 anys amb aquestes polítiques forestals de la Xunta i repetint tots els anys les mateixes coses. Cal arribar a una solució i que l'administració actuï de manera eficaç", reprenen des d'Amigues dóna Terra, que recorden que les conseqüències d'onades d'incendis com la d'aquest 2025, però també les de 2022, 2017 o 2006, són mortals i molt destructives, derivades de l'abandó del rural.

"La despoblació és un dels principals problemes. Vam veure l'important que és que hi hagi gent als pobles i en els llogarets amb l'incendi de Pena Trevinca, perquè van ser els veïns els que van evitar que cremés el Teixadal de Casaio. Sense la seva intervenció hauríem perdut aquesta joia patrimonial i ecològica", abunda Dorrío.

En Ecoloxistas en Acció accentuen que les zones poblades no corren el risc de sofrir l'epidèmia d'incendis que es viu a l'interior gallec. "Allí la prevenció és gairebé nul·la i es deixen fins a última hora les labors per a evitar els incendis. Clar que entenem que primer cal actuar on hi hagi més població, ningú discuteix això, però veiem que hi ha incendis que superen el que s'estableix perquè es van destinar recurosos a altres llocs i no hi ha capacitat d'actuar sobre ells", lamenten. 

Onades de calor tan llargues com la que es va donar aquest mes d'agost, resultat del procés de canvi climàtic en el qual ens trobem, o l'ordenació de les muntanyes i l'acció de l'ésser humà, són altres aspectes que López posa sobre la taula per a entendre aquests "focs 6.0" o incendis de sisena generació, encara que insisteix en la necessitat de ser cauts a l'hora de parlar de les causes d'aquests incendis.

DE LES TEORIES DE LA CONSPIRACIÓ A l'OBSCURANTISME

I és que a l'ombra dels incendis han sorgit teories que podrien entrar dins de l'univers de la conspiració. Tradicionalment a Galícia s'ha rumorejada molt de sobre la naturalesa d'alguns incendis provocats, amb tesis que van des de projectils incendiaris llançats en avioneta fins a brigadistes piròmans. Ara, són interessos urbanístics, fusters, energètics o de la indústria minera els que, segons alguns, s'amaguen darrere d'aquesta ona d'incendis. 

El que no se li escapa a ningú és que, en alguns casos, ha d'existir alguna motivació per a prendre el foc i treure algun tipus de benefici. López veu que a Galícia existeix "un component d'intencionalitat", però és caut a l'hora d'asseverar si són en la seva majoria intencionats o fortuïts.

"Que siguin intencionats tampoc vol dir que siguin piròmans els responsables. En molts casos són incendiaris que responen a interessos econòmics o especulatius", afirma, alhora que crida a la prudència quan es tracta d'especular sobre la "idoneïtat" d'alguns incendis perquè "cal diferenciar entre el que alguns pensen i el que realment sabem".

"No podem crear faules amb allò que podem percebre. El que sí que és cert és que els incendis causats per piròmans són un percentatge realment insignificant. El percentatge d'incendis fets per incendiaris és petit, però significatiu. Després estan aquells focs resultat de l'activitat humana, en desbrossaments, cremes parcials, obres o descuits, que són la majoria. La clau seria regular millor totes aquestes activitats humanes amb les quals evitar una bona part dels incendis". 

"Algunes administracions li tiren la culpa fins i tot a la Xarxa Natura 2000, com si fos una obligació d'Europa o un impediment per a gestionar els espais naturals. Les administracions reben molts diners d'Europa per als plans de gestió d'aquestes zones. Si tenen les competències i reben fons per a la seva cura, a qui li tiren la culpa? Si es crema és per culpa seva", reprova López.

Dorrío, en canvi, crida a considerar que cada incendi i cada zona té les seves casuístiques, a més de que hi ha aspectes que ara mateix estan sent investigats per la Justícia, com el fet de la pròpia Fiscalia investigui els plans de prevenció de cada municipi i si aquests eren adequats. 

Amb tot, des d'Amigues dóna Terra sí que veuen cert obscurantisme per part de les pròpies administracions públiques entorn de reconèixer alguns incendis o, fins i tot, a posar en negre sobre blanc el nombre d'hectàrees cremades, ja que les quantitats que calcula la Xunta, per sobre de les 87.000 hectàrees, són baixes respecte als càlculs que fa Europa. 

"Ja en 2022 va passar el mateix. Llavors no hi havia els recursos que hi ha avui. No sabem quin interès té la Xunta a dir que el nombre d'hectàrees és menor del qual és, o no comptant incendis o explicant-los tarda, com va ocórrer en Pena Trevinca, sobre el qual van trigar diversos dies a publicar l'existència d'aquest incendi quan era sabut per totes les xarxes socials. No sé quin interès pot haver-hi a ocultar aquesta realitat. Són uns negacionistes en la seva màxima expressió", censura Dorrío.

"La prevenció", postil·la López, "és molt més que netejar la muntanya i obrir tallafocs. La prevenció també és una política industrial que no es basi en l'eucaliptus. Quan permets una sèrie d'usos i activitats industrials en la muntanya en plena temporada d'incendis, no hi ha prevenció. Després està la resta, però si evites els riscos per a la ignició no cal gastar després". 

MÉS CONCENTRACIONS?

Aquest dimarts els col·lectius que integren la plataforma 'Per una muntanya galego amb futur' es reuniran per a posar en comú les seves impressions després de les mobilitzacions del dijous. A la vista està que els incendis continuen sent un problema de primer ordre, per la qual cosa la trobada servirà també per a posar en marxa diferents accions conjuntes amb les quals continuar pressionant a les administracions públiques. 

En l'horitzó, la possible convocatòria de més concentracions, aquesta vegada una a nivell nacional amb el seu epicentre, presumiblement, a Santiago de Compostel·la. No obstant això, aquesta és només una idea preliminar que, en qualsevol cas, asseguren a aquest diari, no tindria lloc en el que queda d'agost i estaria més enfocada a la tardor per a poder organitzar-la "com cal" a fi de garantir una nodrida assistència des de tots els racons de la geografia gallega, especialment des d'aquells més castigats per l'ona d'incendis.