Tres cops i un plor van ser suficients per rescatar amb vida una mare i els seus dos fills atrapats sota la runa

Tres cops van ser els que van permetre al sergent primer Mario Rivero i el seu equip de la Unitat Militar d'Emergències (UME) descobrir que almenys una persona seguia amb vida sota la runa 72 hores després que un terratrèmol de magnitud 7,4 a l'escala de Richter sacsegés les províncies del sud-est de Turquia i nord de Síria.

Tres dies abans d'aquest so "d'esperança", un total de 55 efectius de l'UME havien aterrat a Turquia disposats a col·laborar en les tasques de cerca i rescat de víctimes del sisme. Després d'un complicat viatge a conseqüència del col·lapse del país, els militars espanyols van aconseguir arribar a la zona afectada quan encara no havien passat dos dies de tremolor.

"No havíem superat les 48 hores i hi havia possibilitat de trobar persones amb vida", relata el sergent primer Rivero, que juntament amb la resta de membres de l'UME es va afanyar al muntatge d'un petit campament i la descàrrega del material per començar com més aviat a buscar entre la runa.

La primera impressió reconeix que va ser" desoladora", amb desenes de fogueres enceses pels carrers de matinada i centenars d'edificis col·lapsats. "Quan vam poder accedir al material, vam començar la feina per intentar localitzar vius", recorda.

Aquella mateixa tarda, els membres de l'UME van poder col·laborar amb un equip de rescat turc en el salvament d'una jove atrapada entre la runa amb una biga clavada a la cama. La tinent mèdic Lara va aconseguir col·locar-li un torniquet que va salvar la seva vida i la resta de membres de l'UME, juntament amb els turcs, van aconseguir treure la noia amb vida.

Tot i això, el moment àlgid de la missió va arribar dijous amb una trucada. Els van avisar que hi havia possibilitat de trobar persones vives sota un edifici derruït a la localitat de Nurdagui . Mitjans turcs havien aconseguit contactar amb el mòbil d'algú que presumptament resistia sota la runa.

Quan el sergent primer Rivero i el seu equip van arribar al lloc, el primer que van fer va ser col·locar els geòfons, un aparell d'ultrasons capaç de detectar qualsevol alteració traduïda en un senyal elèctric.

Després d'aconseguir silenci al voltant, els equips turcs van fer una trucada a la víctima i li van demanar que donés tres cops per intentar localitzar-la. Tres cops indetectables per a l'oïda humana però no per als geòfons. Tres cops que van salvar la vida una dona i els seus dos fills, segons recorda el militar espanyol.

Els aparells van aconseguir a poc a poc precisar la ubicació i va començar una operació de rescat que es va prolongar durant 27 hores . "A mesura que ens apropàvem vam poder començar a sentir els cops sense aparells , després ja aconseguim comunicar-nos i ens va dir que estava amb els seus dos fills ", explica.

En aquest moment, malgrat la concentració que domina la feina, el sergent primer de l'UME reconeix que és difícil dominar l'emoció. "La majoria de l'equip tenim fills . Cada vegada que sentíem el nen plorar se'ns trencava l'ànima" , confessa.

Les tasques de rescat es van prolongar així durant hores fins que van aconseguir alliberar tots tres amb vida. Primer va ser Muslim , de només dos anys, després la seva germana Elif de sis anys, i poc posteriorment la mare, Leyla . Tots ells van ser traslladats a l'hospital, on els membres de l'UME els van poder visitar l'endemà.

En tornar a Espanya, el sergent primer Rivero reconeix que es barreja l'"alegria" per aquests rescats amb la frustració de no haver pogut fer més i recordar tota la gent que hagi quedat atrapada sota els edificis derruïts.

INFANTS DE MARINA SOBRE EL TERRENY

Tot i això, l'UME no ha estat sola en aquesta tasca. Quatre vaixells de l'Armada --el 'Juan Carlos I', el 'Galícia', la 'Blas de Lezo' i el 'Cantàbria'-- es trobaven navegant pel Mediterrani quan es va produir el terratrèmol i van desviar el seu rumb per sumar-se a les tasques de cerca i rescat.

Infants de Marina van treballar sense descans en quatre localitzacions turques per a la recerca de supervivents, el repartiment de 3.600 tones d'ajuda i la distribució de 40 tones de les mateixes existències d'aigua embotellada i aliments a través d'agències del govern i ONG, a més del muntatge de cinc campaments per a damnificats, segons dades aportades pel Ministeri de Defensa.

Aquests membres de la unitat d'elit de l'Armada també van poder participar en el rescat amb vida d'un nen de set anys i d'un adult de 70 el cinquè i sisè dia del terratrèmol, quan les esperances ja començaven a esvair-se.

LA LOGÍSTICA, EN MANS DEL CONTINGENT 'ADANA'

A ells es van sumar el centenar de militars espanyols que formen part del contingent ' Adana ', un desplegament que roman a Turquia des de l'any 2014 amb una bateria antimíssils . Tot i la proximitat a la zona del terratrèmol, el sisme no va provocar danys al contingent espanyol, que immediatament es va sumar a les tasques d'ajuda.

En concret, es van encarregar de les tasques logístiques per a l'allotjament dels membres de l'UME i d'altres equips d'emergències espanyols, el trasllat per sòl turc, el suport a la distribució d'aliments o la descàrrega de material.