Condemnen una dona trans per abusar de la seva germanastra quan encara era home

El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) ha condemnat a cinc anys de presó una dona transgènere per abusar, sent home, de la qual seria la seva germanastra, menor d'edat, amb qui va conviure durant unes setmanes després d'escapar-se aquesta última de centre d'acollida. Així doncs, s'estima parcialment el recurs presentat per la defensa.

La Secció Tercera de Màlaga va condemnar aquesta persona per un delicte continuat d'agressió sexual a la menor de 16 anys, imposant-li deu anys de presó, així com la prohibició durant 12 anys d'aproximar-se a menys de 100 metres a la víctima o comunicar-s'hi així com llibertat vigilada durant deu anys i al pagament de 12.000 euros d'indemnització.

Ara, però, l'alt Tribunal andalús, en estimar el recurs de la defensa, la condemna per un delicte continuat d'abús sexual agreujat per prevaliment de relació de superioritat, rebaixant la pena de presó a cinc anys i la indemnització a 7.000 euros; encara que manté la prohibició d'acostar-se a la víctima o comunicar-s'hi i la mesura de llibertat vigilada.

Així mateix, el TSJA canvia el relat de fets provat i assenyala que a mitjans del 2019, la condemnada, que llavors es deia Juan, va anar a la vivenda de la mare de la menor a Antequera (Màlaga), "sostenint ser fill" d'aquesta , que ho va acollir "a casa seva com a tal fill propi i per tant com a germà de la menor".

Va estar uns dies i se'n va anar, mentre que la menor va ser ingressada en un centre de protecció de menors, del qual es va escapar al costat d'una amiga l'octubre del dit any, anant a casa de la persona acusada, on va estar amagada, ja que era cercada per la Policia. Posteriorment, diu la resolució, se'n van anar a Ronda, "passant tots dos a ocupar un habitatge", en què van estar unes setmanes.

Segons declara provat la sentència del TSJA, en aquell temps que van estar junts fins que la menor va ser detinguda, aquesta persona va fer tocaments a la víctima. Per a la Sala d'apel·lació, aquests abusos estarien corroborats per les manifestacions de la víctima, però també per les de testimonis que van estar amb ells durant aquest temps.

Però, apunta a la "inconsistència" de les seves declaracions en el judici i "contradiccions" respecte a la instrucció, cosa que "entela la credibilitat de rellevants detalls"; així com a un "cúmul de divergències fonamentals" que comporten que "no cal donar per provat amb una mínima certesa" que els contactes sexuals "excedissin de tocaments externs".

Així mateix, apunta que encara que la sentència no declara provat que existeixi amb certesa aquesta relació parental, sí que assenyala que la menor "ho tenia en tot moment com a vinculat a ella per aquest nexe fraternal, sent d'observar que a aquest vincle s'uneix la marcada diferència entre ambdós (21 anys) i la consegüent capacitat per influir de manera rellevant coartant la capacitat de decidir de la menor”.