Els arqueòlegs de l’ICAC troben un nou tram de l’aqüeducte del Francolí a Perafort

Aquesta és una de les principals troballes de la campanya d’excavacions impulsada per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)  i els treballs,  que s’allargaran, també han permès descobrir nous trams de l’aqüeducte romà del Francolí.

Els treballs arqueològics formen part del projecte ‘Els aqüeductes romans de Tàrraco’ i, enguany, s’han centrat a resseguir cinc quilòmetres de l’aqüeducte del Francolí dins del terme municipal de Perafort. Els rqueòlegs han excavat parts de l’aqüeducte que han permès posar al descobert un tram de més deu metres. 

Segons López, la principal hipòtesis és que els romans van extreure d’aquest jaciment blocs de pedra que van servir per construir el pont de Tupino. 

En la campanya de l’any passat, es va identificar, fitxar i topografiar més de 50 trams de l’aqüeducte del Francolí. Així, es va definir tot el traçat d’aquesta infraestructura, que els experts calculen comprenia 23 quilòmetres. La canalització es pot seguir de manera discontínua pels termes municipals de Vallmoll, els Garidells, Perafort, els Pallaresos i Tarragona. 

ELS AQÜEDUCTES ROMANS DE TARRACO

Com tota gran ciutat romana, Tàrraco era abastida d’aigua mitjançant aqüeductes. Els dos principals eren coneguts com del Francolí i del Gaià. Els aqüeductes romans de Tàrraco, un projecte dirigit per l’investigador Jordi López Vilar de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, hereu de treballs i investigacions anteriors de José Sánchez Real o Rodolfo Cortés.

En el cas de l’aqüeducte del Francolí, el seu recorregut és més curt (a l’entorn dels 15 km) i un dels seus elements més coneguts és el Pont del Diable, que té una longitud de 217 m i una alçària màxima de 27 m. Tot i la seva espectacularitat, l’aqüeducte que sostenia era força humil (amb una caixa de 50 cm x 50 cm). 

D’altra banda, s’hauria pogut construir seguint l’orografia (cosa que l’hauria fet 2 km més llarg, però paradoxalment molt més econòmic, ja que una construcció com la del Pont del Diable era, literalment, una obra faraònica). Sembla doncs que un cop més, el pont s’hauria fet per ostentar el poder i grandesa de Roma, més que no pas per una necessitat imperiosa. Situat estratègicament en un punt visible des de la via de Italia in Hispanias, avisaria al viatjant que s’acostava a una ciutat molt important.  

L’aqüeducte del Francolí no presenta unes dimensions destacables fins a les proximitats de Tarragona, on era complementat per una coberta amb volta i assolia 1,60 m d’alçària. Es calcula que el punt d’arribada de l’aigua, dins de la ciutat de Tàrraco, seria a l’entorn de l’actual Rambla Vella. A Tarragona ciutat es pot contemplar un tram molt ben conservat d’aquest aqüeducte, al costat del n. 47 de l’Avinguda Catalunya. La construcció d’aquesta infraestructura seria més tardana que la del Gaià, cap a mitjans del segle I dC.