No són "fake news": CatalunyaPress demana per burofax a l'alcalde Ballart que digui la veritat sobre Tot per Terrassa

La setmana passada, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va utilitzar tota la seva transcendència pública amb la intenció de desacreditar CatalunyaPress a través de diversos missatges a les seves xarxes socials en què acusava aquest mitjà de difondre “fake news”. Segons Ballart, la informació publicada sobre l’opacitat del seu partit, Tot per Terrassa (TxT), seria “una mentida” i una maniobra electoral contra la seva figura política.

Tanmateix, els fets són incontestables: el Tribunal de Comptes, màxim òrgan fiscalitzador independent del país, situa TxT amb un 0% de compliment en transparència en la seva Fiscalització núm. 1.596 del Sector Públic Local, l’últim informe oficial disponible, publicat al juliol del 2025.

El que diu l’informe del Tribunal de Comptes

El document, corresponent a l’exercici 2023 i el més recent disponible, és clar en les seves conclusions:

• 0% en transparència: TxT no compleix cap dels paràmetres exigits per llei.
• Web sense actualitzar: la secció de transparència està buida o obsoleta.
• Opacitat econòmica: no hi ha pressupostos, liquidacions ni comptes anuals accessibles.
• Estatuts incomplets: falten funcions i composició dels òrgans interns.
• Contractes ocults: no es publiquen convenis ni acords, malgrat l’obligació legal.

Es tracta de dades públiques, accessibles i verificables. A la pàgina 79 de l’informe queda reflectit de manera explícita el suspens absolut de la formació de Jordi Ballart i del seu partit.

La reacció de l'alcalde de Terrassa

Lluny d’assumir les crítiques de l’òrgan fiscalitzador, l’alcalde va optar per atacar els mitjans. Al seu perfil de Facebook, va escriure missatges negant els fets i acusant CatalunyaPress i La Ciutat de manipulació política:

“⛔ FAKE NEWS! ❌ No he robat. ❌ No han sancionat a Tot per Terrassa. (…) S’acosten les eleccions de 2027 i la maquinària de tots els partits grans s’activa amb més força per embrutar la meva imatge”.

No obstant això, les seves paraules ometen un detall essencial: no és CatalunyaPress qui afirma el 0% en transparència, sinó el Tribunal de Comptes.

Per què no és una bola?

Des de CatalunyaPress volem aclarir als nostres lectors:

• La informació publicada prové d’un informe oficial, no de fonts anònimes ni de filtracions interessades.
• El document del Tribunal de Comptes és l’únic disponible i el més recent, i assenyala sense ambigüitat l’incompliment de TxT.
• Si l’alcalde considera que les dades són incorrectes, hauria de recórrer al Tribunal de Comptes, no atacar els mitjans que compleixen amb la seva labor informativa.

CatalunyaPress ha enviat un burofax al batlle

Després de les seves acusacions, CatalunyaPress ha requerit formalment, mitjançant burofax, a l’alcalde de Terrassa que rectifiqui “la seva imputació directa de falsedat informativa que lesiona greument la credibilitat, reputació i dret a l’honor del mitjà”.

La notícia publicada es basa en el Informe núm. 1.596 de fiscalització sobre transparència dels partits polítics, aprovat el 28 de novembre de 2024 i fet públic el 24 de juny de 2025, en què Tot per Terrassa figura expressament entre les formacions que:

• No van publicar els seus estatuts en el seu web (pàgina 15),
• No tenien cap apartat de transparència operatiu (pàgina 19),
• No publiquen la normativa d'aplicació (pàgina 26),
• No han publicat l'organigrama (pàgina 27),
• No publiquen informació sobre el perfil i trajectòria professional dels seus directius (pàgina 28),
• No han publicat en la seva pàgina web les donacions i llegats superiors a 25.000,00 € (pàgina 29)
• Inexistència d'un “canal ètic” per a la protecció de persones que informin sobre corrupció o infraccions (pàgina 30),

"Per tant, la informació difosa", segons els serveis jurídics del mitjà, "és verídica, està basada en documents públics i contrastats, i revesteix interès general i, en conseqüència, l’acusació que CatalunyaPress publica notícies falses constitueix una intromissió il·legítima en l’honor professional i empresarial del mitjà, conforme a l’article 7.7 de la Llei Orgànica 1/1982, i és susceptible d’originar reclamació judicial en via civil o, fins i tot, penal".

En conseqüència, CatalunyaPress "en virtut de l’article 1 de la Llei Orgànica 2/1984", ha requerit formalment a l’alcalde de Terrassa que rectifiqui públicament les seves afirmacions, a la mateixa xarxa social, amb igual visibilitat, indicant que la informació publicada es basava en fonts oficials, cessant en les seves manifestacions falses i injurioses contra CatalunyaPress i abstinguent-se en el futur d’atribuir falsedat a continguts publicats per aquest mitjà sense prova alguna".

El mitjà ha atorgat un termini de "tres dies hàbils per complir amb l’anterior, advertint-lo que, en cas contrari", es reserva "el dret a iniciar les accions legals corresponents per intromissió a l’honor, així com una eventual reclamació indemnizatòria per danys i perjudicis reputacionals".

La conclusió és clara: Jordi Ballart menteix en acusar de “fake news” els mitjans. La transparència de Tot per Terrassa està en entredit no per opinions polítiques, sinó per un informe oficial i independent que el suspèn amb la nota més baixa possible: 0 sobre 100.

Notícia per la qual l’alcalde de Terrassa acusa CatalunyaPress de Fake News

CatalunyaPress es reafirma en el dret a la fiscalització informativa

Aquesta no és la primera vegada que l’actual alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, assenyala públicament aquest mitjà. Però la justícia ja ha donat la raó a CatalunyaPress en un procés judicial impulsat per Ballart fa gairebé set anys.

El 15 de febrer de 2018, el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Terrassa va desestimar la demanda per vulneració de l’honor interposada per Ballart i altres càrrecs municipals a CatalunyaPress després de la publicació d’un article signat pel col·lectiu Els Miols d’Isidoro. El jutge va ser contundent en la seva sentència:

“Totes les expressions es troben emparades per la llibertat d’expressió, per molt crítiques, dures o feridores que fossin”.

Previament, el 28 de novembre de 2016, Ballart havia sol·licitat mesures cautelars per retirar l’article d’opinió El estil Ballart (2): Un consistori d’amiguets. El jutjat va rebutjar la petició i va obligar el demandant (Jordi Ballart) a assumir les costes judicials, reafirmant que el contingut es trobava dins del marc legal de l’opinió crítica, especialment quan es refereix a càrrecs públics.

Aquest fallo judicial no només reforça la legitimitat de CatalunyaPress com a mitjà digital natiu compromès amb la transparència institucional, sinó que també evidencia la importància de preservar espais informatius lliures de pressions polítiques. En un context on la gestió pública i els processos locals generen controvèrsia, el paper de la premsa com a garant del debat democràtic cobra especial rellevància.

CatalunyaPress continuarà, com ho ve fent des de fa 17 anys, exercint la seva labor amb rigor, independència i compromís ètic, defensant el dret de la ciutadania a rebre informació verídica, contextualitzada i plural.

¿Rectificarà públicament l’alcalde de Terrassa o ho farà obligat pels tribunals?

Seguirem informant….