Vox recorrerà les multes als seus 3 regidors a Terrassa obligant l'Ajuntament a afrontar un litigi judicial
El cas obre un front judicial que haurà de dirimir si l'actuació dels tres regidors en dos plens s'emmarca dins de l'exercici legítim de la llibertat d'expressió o si, per contra, vulnera els límits del respecte institucional.
Vox Terrassa ha anunciat que presentarà un recurs contenciós administratiu contra la sanció econòmica imposada per l'Ajuntament a tres dels seus regidors després d'acudir a dos plens municipals amb samarretes crítiques cap a l'alcalde, Jordi Ballart. La formació considera que es tracta d'una mesura “injustificada” i defensa que la seva actuació està emparada per la llibertat d'expressió.
Els fets es remunten a les sessions plenàries del 25 i 30 d'abril de 2025, quan la portaveu del grup, Alicia Tomás, al costat dels regidors Daniel Pinto i Mireya Navarro, van vestir samarretes amb el missatge: “Per què Ballart silencia les violacions a Terrassa?”.
En el primer ple, l'alcalde va decidir suspendre la sessió després de la negativa de Tomás a retirar la peça, mentre que en el segon va ordenar l'expulsió dels tres edils, que van abandonar la sala acompanyats per la Policia Municipal per a permetre la represa del debat.
Sancions per falta de respecte institucional a l'alcalde de Terrassa
Arran d'aquests fets, el consistori ha tramitat un expedient sancionador que contempla multes de 1.200 euros per a Alicia Tomás —per reiteració en dues sessions— i de 600 euros per a Pinto i Navarro, que van participar en una d'elles. La sanció es basa en una infracció considerada greu per falta de respecte institucional a l'alcalde, en entendre que el missatge de les samarretes era ofensiu i dirigit personalment contra ell.
En relació amb aquests fets, l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va defensar públicament la seva actuació en vincular el contingut de les samarretes amb una víctima concreta. Segons va explicar durant el ple d'abril de 2025, la persona afectada per una violació a la qual feia referència la polèmica havia sol·licitat expressament retirar de l'ordre del dia la moció sobre el seu cas i s'havia sentit “enganyada” per Vox.
Ballart va justificar la suspensió del primer ple com un “mal menor”, assegurant que no va afectar el funcionament de l'Ajuntament ni va condicionar decisions de ciutat. Així mateix, va considerar que el lema exhibit suposava un atac personal i una falta de respecte institucional, la qual cosa va motivar l'expulsió dels regidors en la segona sessió i l'obertura de l'expedient sancionador.
Des de Vox Terrassa, no obstant això, sostenen que la seva acció constituïa una protesta política legítima i acusen el govern municipal d'utilitzar el règim sancionador per a “perseguir” als seus representants per denunciar la inseguretat i els delictes contra la llibertat sexual a la ciutat. Tomás ha afirmat que acudiran a la via judicial en considerar que existeix una “persecució política” promoguda per l'alcalde i sostinguda pels serveis jurídics municipals.
Les dades del Ministeri citats corresponen a períodes acumulats i no a exercicis tancats
La formació ha vinculat la seva protesta a dades sobre criminalitat, assegurant que, segons xifres del Ministeri de l'Interior, a Terrassa s'haurien registrat 54 agressions sexuals amb penetració en l'últim any, la qual cosa suposaria un increment aproximat del 8% respecte al període anterior. No obstant això, cal ressenyar que aquests balanços públics disponibles no ofereixen encara una sèrie anual completa desglossada per municipi per al conjunt de 2024 i 2025, per la qual cosa aquestes xifres es basen en períodes acumulats de “últim any” i no en exercicis tancats.
El cas obre ara un front judicial que haurà de dirimir si l'actuació dels regidors s'emmarca dins de l'exercici legítim de la llibertat d'expressió o si, per contra, vulnera els límits del respecte institucional exigit en el funcionament dels òrgans municipals de Terrassa.
Escriu el teu comentari