Hamburg i l'aigua

Cada ciutat com cal té algun mite o personatge popular i el d'Hamburg és Hans Hummel, un modest aiguader que venia per les cases d'una ciutat que, en el passat, i tot i estar envoltada de rius per gairebé tot arreu, no tenia aigua potable. La llegenda volia que els nens el perseguissin fent bromes, a les quals ell contestava amb un sonor tac en dialecte hamburguès. El nom de Hummel a veu en crit, respost pel jurament de l'aiguader, identifica entre si, sigui quin sigui el racó del món en què hagi estat pronunciat, dos hamburguesos.

 

L'aiguader Hummel, un personatge simpu00e1tic
L'aiguader Hummel


Aquesta urbs del nord d'Alemanya té una llarga història que la lliga al mar i als rius Elba i Alster. Situada a la llera del primer d'aquests rius, a unes 60 milles de la seva desembocadura al Mar del Nord, va néixer a partir del fort construït per Carlemany cap l'Alster i es va enriquir primer amb el comerç de cervesa i després de pebre i va ser un de les principals baules de la Hansa teutònica, agrupació de ciutats marítimes que va arribar a detenir el monopoli comercial al Bàltic.


Hamburg es va desenvolupar a la ribera septentrional de l'Elba i al voltant de les dues ribes del seu afluent Alster, la sortida del qual al riu principal va dificultar de tal manera que es van crear sengles llacunes interiors contigües: Biennenalster i Aussenalster, una i altra comunicades per un ampli canal i la primera, la més propera a l'Elba, oberta al riu major per una multiplicitat de canals –els fleete- que creuen per tot arreu la ciutat vella. Com és natural, es van haver de construir nombrosos ponts, en total 2.321. Aquesta, a més, profundament identificada amb el port, que li va donar riquesa. També va portar problemes perquè pels seus molls van penetrar mortals epidèmies de pesta i còlera. Les seves instal·lacions són immenses i el mantenen al segon lloc dels d'Europa, després del port de Rotterdam. La zona enganxada a la ciutat vella és la dels landungsbrückjen o ponts de desembarcament de Sant Pauli, als molls dels quals atraquen avui els vaixells turístics i alguns velers que funcionen com a restaurants.


Una de les imatges més típiques d'Hamburg és la que es contempla a la zona de Sandtorkai, a Hafen City, una illa artificial que s'endinsa a l'Elba. Allí s'alineen en carrers ordenats desenes de vells magatzems portuaris construïts en maó. Hafen city ha estat objecte d'un ambiciós pla d'expansió urbana capaç de transformar-lo en un nou districte de 150 hectàrees, 100 terrestres, sobre les quals es construeixen 1,6 milions de metres quadrats, en part d'ús residencial i en part per a negocis. En total, 5.550 nous apartaments per a entre 10.000 i 12.000 persones i prop de 40.000 nous llocs de treball. Les 50 hectàrees restants són aquàtiques amb dos ports: un de vaixells històrics i un altre esportiu, dissenyat per cert per un taller d'enginyeria de Barcelona.

 

Navegaciu00f3n pel llac Alster
Navegació pel llac Alster


Caldria afegir que l'aigua també és present sobre el cel d'Hamburg. Encara que els seus habitants desmenteixen el tòpic de les seves freqüents pluges, els confessarem que en els dies que vam estar es van alternar successivament i alternativament el sol, els núvols i la pluja. Aviat vam aprendre que sortir sense paraigües és una temeritat, encara que llueixi un sol esplendorós, perquè el temps pot canviar en pocs minuts i que per tant el tòpic de la “ciutat dels paraigües”, no és un tòpic, sinó una realitat palpable. A canvi, la pluja ha fet d'Hamburg una ciutat verda, plena d'arbres i d'espais enjardinats i amb alguns parcs urbans, com el Stadpark, de dimensions gegantines.


L'aigua és més que un mitjà de vida en aquesta ciutat, és part del seu paisatge i de la seva bellesa.
 

logo insolito

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH