Amb l'inici del nou any 2023 Cuenca pren el relleu de Sanlúcar de Barrameda a la capitalitat espanyola de la gastronomia, cosa que li confereix un indubtable protagonisme en un dels aspectes més valorats del nostre país: el patrimoni culinari.
Assentada entre les Hoces dels rius Xúquer i Huécar, la ciutat de Conca ha anat configurant la seva estructura urbana des de la llunyana Edat Mitjana. En efecte, la seva privilegiada situació va fer que fos successivament almoràvit, almohade i, per fi i gràcies als esforços d'Alfons VIII, de nou cristiana. Tot això s'ha reflectit en la seva arquitectura religiosa i civil, que convida al recorregut assossegat i plaent.
Destaquen a Conca la seva catedral, d'estil gòtic-primitiu amb adherències posteriors i una capella major amb altar neoclàssic de Ventura Rodríguez, on es conserven les restes de Sant Julià en arca de plata; els voltants palau episcopal i museu diocesà d'art sacre; l'església de Sant Miquel, de finals del segle XIII, reformada al XVIII, seu habitual de concerts i actes culturals; l'església de Sant Pere, d'origen romànic, planta octogonal a l'exterior i circular a l'interior, amb portada barroca i enteixinat interior mudèjar, situada a la Plaça del Trabuc; l'ajuntament, amb façana barroca i una arcada que dóna accés a la plaça Major; l'antiga casa de l'Abat de Sant Jaume; la Torre de Mangana, el castell i antiga presó i altres convents i esglésies.
Paràgraf a part mereixen les cases penjades, d'origen gòtic popular, que antigament jalonaven la façana urbana del riu Huécar i de les quals només en queden tres restaurades, amb façana exterior renaixentista, on s'assenta un museu d'art abstracte. I al vessant que dóna sobre el Xúquer, l'ermita de la Mare de Déu de les Angoixes, petit edifici del segle XVIII.
A Conca adquireix especial relleu la Setmana Santa que té antecedents medievals, encara que les processons daten del XVII. S'inicien el Diumenge de Rams, segueix el Dimarts Sant amb la processó del Perdó, Dimecres amb la del Silenci, el Dijous Sant amb la de la Pau i Caritat, Divendres, les del Camí del Calvari, Jesús al Calvari i el Sant Enterrament i el Diumenge de Pasqua, amb la de Jesús Ressuscitat. Hi participen natzarens, bancers, bandes de música i, a la matinada de divendres, les anomenades “torbes”.
En el transcurs la propera edició de FITUR tindrà lloc el relleu de Sanlúcar de Barrameda i la proclamació de Conca com a capital espanyola de la gastronomia, acte que donarà peu a l'inici d'un ampli programa d'activitats, celebracions i esdeveniments gastronòmics que permetran posar de relleu l'extraordinària oferta de restaurants, fondes, figons i altres establiments culinaris que ofereix la ciutat i descobrir-ne algunes de les especialitats més acreditades.
Així el morteruelo, guisat elaborat amb fetge i carns de caça menor; l'embussall o ajoarriero manxec, que es prepara amb bacallà, patates, pa ratllat i all; les rajades, una tapa a base de budell de xai farcida; el gaspatxo de pastor, que inclou perdiu, llebre o conill, colla i gallina i s'adorna amb panses, olives o raïm; i com a postres, l'alajú, una coca entre hòsties considerada precursora dels torrons i confeccionada amb ametlles, mel i pa. Tot plegat culminat amb una còpia del deliciós vaig resoldre, licor que evoca sabors de cafè i anís.
