El secret millor guardat de Girona: descobreix el misteriós i gegant poble amb 12 esglésies romàniques

Quan pensem en pobles amb encant a Girona, noms com Besalú o Cadaqués solen venir al cap. No obstant això, lluny de la bullícia turística i les postals de sempre, existeix un municipi que sorprèn per la seva extensió, història i model de vida rural: Les Lloses, en el cor del Ripollès. Aquest municipi, encara que poc conegut, és el més gran en superfície de tota la província i guarda una herència medieval i natural que ho fa únic a Catalunya.

Un municipi sense plaça major… i amb 12 esglésies romàniques

El primer que sorprèn de Les Lloses és que no té un nucli urbà central. A diferència de la majoria de pobles catalans, aquí no hi ha una plaça major, ni un carrer principal, ni un barri antic a l'ús. En el seu lloc, el territori es reparteix en vuit veïnats dispersos, organitzats entorn de les antigues parròquies medievals que, segles enrere, estructuraven la vida rural en la zona.

Aquest model d'ocupació de l'espai es tradueix en masies aïllades, camins de terra, pujols boscosos i petits agrupacions de cases que formen una xarxa territorial tan diversa com fascinant.

I enmig d'aquest entorn, 12 esglésies romàniques —algunes del període posterior— sobreviuen al pas del temps. Moltes d'elles estan semiocultes entre boscos o situades a la part alta dels pujols, la qual cosa els atorga un halo de misteri i espiritualitat. Sorprèn que, amb només 199 habitants censats (segons l'INE en 2024), existeixi una església per cada 18 veïns. Aquesta dada il·lustra la importància que va tenir Les Lloses en èpoques medievals, quan era un punt neuràlgic en el religiós, el territorial i l'administratiu.

Més gran que Girona ciutat… però amb 10 vegades menys població per quilòmetre quadrat

Les Lloses abasta 114 km², la qual cosa ho converteix en el municipi més extens de Girona. Per a posar-ho en perspectiva, la ciutat de Girona té menys de 40 km², és a dir, una tercera part. No obstant això, aquesta bastada contrasta radicalment amb la baixa densitat de població: a penes 1,75 habitants per quilòmetre quadrat, una de les xifres més baixes de tota Catalunya.

Aquest fenomen de dispersió rural no és nou, però sí que representa un dels reptes contemporanis del món rural català: la despoblació, la falta de serveis i la necessitat de repensar models de vida sostenibles en entorns allunyats dels nuclis urbans tradicionals.

Un entorn natural privilegiat per a desconnectar

Més enllà de les seves peculiaritats demogràfiques i patrimonials, Les Lloses ofereix un entorn natural espectacular. Situat entre 700 i 1.000 metres d'altitud, aquest territori muntanyenc està cobert per boscos de roures, fagedes i pinedes, a més d'amplis prats i camins rurals que, en molts casos, segueixen els antics traçats transhumants que connectaven masies i comarques.

Aquest aïllament ha afavorit la preservació de la biodiversitat i d'un estil de vida pausat, en contacte directe amb la naturalesa. És habitual trobar en la zona a senderistes, ciclistes de muntanya i viatgers que fugen del turisme massificat i busquen autenticitat, silenci i aire pur.

Un exemple viu del passat medieval i el present rural català

Les Lloses no és només un gran municipi per la seva grandària. Ho és també per ser un testimoniatge vivent de la història de Catalunya: les seves parròquies, els seus camins rurals, les seves masies disseminades i les seves esglésies centenàries parlen d'una manera de vida que encara perviu, encara que amb nous desafiaments.

En un moment en què molts pobles lluiten per mantenir la seva identitat, Les Lloses recorda que la riquesa del territori no sempre es mesura en habitants ni en monuments visibles, sinó en la memòria, la terra i la comunitat que encara resisteix en els marges.