Vacances sota pressió: com estirar el pressupost en l'estiu més car dels últims anys
La calor apreta i els preus també. Som gairebé a l’agost i les famílies catalanes afinen les decisions d’última hora per aconseguir un descans viable, tot i que la inflació, la demanda i la manca de previsió encareixen les opcions.
El calendari avança i el marge per improvisar es redueix. A mesura que s'acosta l’1 d’agost, la temporada alta d’estiu arriba al seu punt àlgid a Catalunya, tant en temperatura com en costos. Amb el mes tradicionalment vacacional a tocar, les llars catalanes es troben davant del dilema de com i fins a quin punt poden estirar el pressupost sense renunciar al descans. La majoria ja no busca grans luxes, sinó una combinació raonable entre desconnexió, accessibilitat i control de la despesa.
Els preus en allotjaments, transport i restauració han pujat de manera generalitzada respecte a l’estiu passat. Segons fonts del sector turístic consultades per Catalunyapress, l'encariment es concentra especialment al litoral català, on l’ocupació ja frega el 90 % per a la primera setmana d’agost, i en les connexions aèries o ferroviàries amb les principals capitals europees. Tot i això, molts ciutadans no han renunciat a la intenció de viatjar. El que ha canviat és la manera de fer-ho.
Vacances ajustades: destinacions de proximitat i despesa mil·limetrada
La tendència més clara és la priorització del turisme de proximitat. Les comarques interiors de Tarragona i Lleida, algunes zones rurals de l’Alt Empordà i racons menys massificats del Pirineu s’han consolidat com a refugi assequible per a pressupostos d’entre 600 i 900 euros per persona.
Els qui opten per aquesta via ho fan, principalment, per tres motius: poden desplaçar-se amb vehicle propi o tren regional, eliminen el cost dels vols o del lloguer de cotxes i aprofiten allotjaments més econòmics, com ara cases rurals o apartaments amb cuina. A més, el consum en restauració és sovint moderat, prioritzant menús diaris o menjars preparats al mateix allotjament.
Al Pirineu aragonès o en enclavaments com la Terra Alta, els visitants busquen precisament això: temperatures més baixes, opcions de senderisme o natura sense cost i una desconnexió real sense aglomeracions. Aquesta fórmula ha guanyat força entre les parelles joves i els grups familiars que encara no havien reservat i que ara cerquen oportunitats d’última hora amb preus assumibles.
El cost ocult dels extres: àpats, benzina i assegurances
Més enllà de la reserva inicial, les despeses col·laterals condicionen cada vegada més el cost total de les vacances. El preu del carburant, la inflació en bars i supermercats de zones turístiques o la necessitat de contractar assegurances de viatge o cancel·lació en escapades organitzades poden elevar el pressupost final entre un 15 i un 20 %, segons estimacions d’agències.
Davant d’aquest escenari, els experts recomanen fixar un pressupost diari —especialment per a àpats, oci i compres— i mantenir-lo amb disciplina. També subratllen la importància de contractar una assegurança mèdica si es viatja fora de l’Estat i de preveure possibles costos d’equipatge facturat en línies aèries de baix cost.
Sortir de Catalunya i d’Espanya també és possible: viatges internacionals per a totes les butxaques
Contra la idea estesa que sortir a l’estranger a l’estiu és inassumible, hi ha qui demostra que encara és possible. Viatjar fora d’Espanya continua sent una opció viable, fins i tot des de Catalunya, si es trien bé els destins, es flexibilitzen les dates i es prioritza la despesa amb criteri.
Per a pressupostos ajustats —fins a 900 euros per persona—, ciutats com Cracòvia, Sofia o Bucarest són opcions realistes. Amb vols de baix cost des de Barcelona i un cost de vida inferior al de casa nostra, permeten gaudir d’una escapada de quatre o cinc dies sense grans excessos. L’allotjament econòmic, el transport públic i la gastronomia local esdevenen grans aliats.
Amb un marge una mica més ampli —entre 900 i 1.800 euros—, destins com Lisboa, Roma o Praga ofereixen una experiència més còmoda sense que els preus es disparin. Moltes famílies aprofiten paquets combinats de vol i hotel o opten per estades breus a capitals europees amb bones connexions. En aquests casos, la planificació és clau: aquells que van reservar abans del juny han aconseguit un estalvi considerable respecte als que han esperat fins al final.
Per a pressupostos més elevats —més de 1.800 euros per persona—, opcions com creuers pel Mediterrani, ressorts a les Canàries o fins i tot safaris organitzats a l’Àfrica Oriental continuen generant interès. En aquests perfils, la prioritat sol ser la comoditat i el règim de "tot inclòs", minimitzant preocupacions un cop començat el viatge.
Sigui quin sigui el cas, el factor determinant no és només el lloc, sinó com es viatja. Ajustar els dies de sortida, evitar caps de setmana, escollir aeroports alternatius o reduir l’equipatge són estratègies recurrents per contenir el cost total.
I si encara no hi ha pla? Última hora amb seny
Per a qui encara no ha reservat res, el marge és estret però no inexistent. Les plataformes de viatges detecten un augment de cerques d’última hora, tant per a escapades dins l’Estat com per a destins internacionals. La flexibilitat en les dates o en el tipus d’allotjament pot ser clau per trobar una opció viable.
També augmenten les consultes sobre alternatives com l’intercanvi de cases, el turisme rural compartit o els paquets de "darrera oportunitat" que ofereixen algunes agències. Tot i que els preus no baixaran, l’element decisiu serà adaptar-se al que encara queda disponible, en lloc d’aspirar a opcions que ja estan saturades.
Balanç final: no tot és luxe, però sí possible
L’estiu del 2024 serà recordat com un dels més cars per viatjar, però no necessàriament com el més inaccessible. Les famílies catalanes estan demostrant una gran capacitat d’adaptació i creativitat per continuar gaudint del descans estival sense posar en risc l’economia domèstica.
L’auge del turisme de proximitat, la recerca d’alternatives fora del circuit massiu i la planificació ajustada segons trams de despesa són símptomes clars d’una ciutadania que no renuncia a desconnectar, encara que sigui per menys dies, amb menys luxes i més previsió. Viatjar continua sent possible; això sí, més que mai, cada euro compta.
Escriu el teu comentari