El millor negoci: més de 12.000 euros per llogar un apartament a la Costa Brava a l'estiu

El lloguer vacacional en zones com les Balears, la Costa Brava o la Costa de la Lluna durant els mesos de juliol i agost pot generar ingressos similars als d’un lloguer anual a les capitals de província, segons un estudi recent de pisos.com.

A les Balears, un apartament vacacional pot ingressar 20.392 euros en dos mesos, gairebé el mateix que un lloguer anual a Palma (20.711 euros). A la Costa Brava, 12.392 euros davant dels 13.446 de Girona; i a la Costa de la Lluna, 7.216 euros davant dels 8.866 d’Huelva.

L’estudi revela que a més de la meitat de les costes espanyoles, dos mesos de lloguer vacacional generen més del 50% dels ingressos que es podrien obtenir durant tot un any a la capital. La Costa del Sol no es queda enrere: 10.648 euros a l’estiu equivalen al 66,7% del que es cobra a Màlaga en un any; a la Costa Blanca, 8.192 euros representen el 61,6% dels ingressos anuals d’Alacant.

No obstant això, aquesta bonança econòmica té un preu social. La proliferació dels lloguers vacacionals està expulsant les famílies dels seus municipis i encareix el preu de l’habitatge, limitant l’accés a qui vol residir-hi de forma permanent.

L’informe destaca que la rendibilitat de les capitals de província continua sent superior: Tarragona (8,07%), Castelló de la Plana (7,05%) i Almeria (6,94%). En canvi, les costes oscil·len entre l’1,72% de la Costa Basca i el 4,25% de les Balears.

Ferran Font, portaveu i director d’Estudis de pisos.com, assegura que “la demanda de lloguer vacacional es manté robusta en destinacions consolidades com les Balears o la Costa Brava, on dos mesos de lloguer poden generar ingressos equivalents a un any complet a les respectives capitals”.

Font subratlla que aquest fenomen atrau un nou perfil d’inversor: famílies que busquen una segona residència que es pagui parcialment sola, fet que representa un canvi de paradigma en la inversió immobiliària costanera. Tanmateix, l’efecte secundari és la gentrificació turística, que amenaça la vida de les comunitats locals.