Lloret de Mar revindica la seva aposta per la sostenibilitat

Hi ha destinacions turístiques de les quals retenim imatges que, si no són exactament errònies, poden resultar, però, incompletes. Per exemple, si ens referim a Lloret de Mar, sempre tindrem al cap el seu litoral marí empedrat de platges daurades. I això és cert, però només en una part del seu terme municipal, perquè dues terceres parts dels gairebé 50 quilòmetres quadrats que ocupa són de caràcter boscós o rural. Això ens ho explicava Elisabet Keegan, gerent de Lloret Turisme, en l’encontre amb els mitjans informatius que es va celebrar sota la presidència de l’alcalde, Adrià Lamelas, que, per cert, ocupa enguany la presidència de Municipis Turístics de Sol i Platja d’Espanya.

En possessió del distintiu DTI (destinació turística intel·ligent atorgat per la Secretaria d’Estat de Turisme), Lloret de Mar s’ha proposat desenvolupar un programa de formació per a empreses del sector turístic en l’àmbit de la digitalització, tirar endavant el pla “Lloret actua”, que tracta de recuperar la cohesió social i millorar les relacions entre residents i turistes, i posar en marxa el projecte “Lloret sostenible” mitjançant la col·laboració d’agents privats i l’administració, així com dur a terme un programa d’accessibilitat turística.

També ha posat l’accent en la seva oferta gastronòmica, que, sense renunciar a les tradicions de la cuina local i marinera, s’ha enriquit amb les aportacions de residents procedents de més d’un centenar de països diferents. De la seva qualitat en van donar bona prova, en l’encontre celebrat, Jaume i Melisa, de “Personal Xef”, amb un menú integrat per mini taco cruixent de tàrtar de gamba blanca, enciam i alvocat, croquetes de bolets dels boscos de Lloret amb parmesà, carpaccio d’api amb koji, peix curat, iogurt, cogombre i vainilla, bolets saltats amb rovell d’ou marinat amb soja, botifarra i parmentier, com a entrants, per continuar amb calamars locals farcits i mandonguilles com a plat principal, i, com a postres, peres saltades amb crumble d’ametlla, gelat de vainilla i compota de cireres de madroño.

Reconeguda com un dels sis municipis catalans de turisme familiar, aquesta població gironina promou també el turisme cultural, esportiu, de natura i de convencions, és seu del Pride de la Costa Brava i continua sent escenari natural de nombroses produccions audiovisuals (més de 800 en els darrers vint anys).

Cal destacar la importància dels visitants forans: el 74,24 % dels viatgers rebuts i el 81,26 % de les pernoctacions provenen de fora d’Espanya. Espanyols i francesos van suposar una mica més d’un terç del total de visitants rebuts, superant la xifra dels cent mil d’abril a octubre, període en què les pernoctacions van superar les 400.000.