Catalunya des del cel: més de 500 miradors per a redescobrir la nostra riquesa natural

Contemplar l'horitzó és una manera de connectar amb la història i la identitat d'un país. Catalunya compta actualment amb més de 500 miradors censats oficialment en els Catàlegs del Paisatge, una xarxa de punts privilegiats que funcionen com a finestres obertes a la immensa diversitat del territori. Des dels cims dels Pirineus fins als penya-segats de la Costa Brava, aquests espais permeten experimentar els 134 paisatges diferents que componen la geografia catalana, una de les més variades de tota Europa.

Aquesta radiografia del paisatge és obra de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, ens vinculat al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que ha cartografiat aquests llocs perquè qualsevol ciutadà pugui localitzar-los a través d'un mapa interactiu en el visor Instamaps.

Molt més que un balcó: l'origen de les nostres vistes

No tots els miradors van néixer amb una funció recreativa. Molts dels punts que avui visitem per a gaudir d'un capvespre van tenir en el passat funcions vitals per a la supervivència i la cultura:

• Punts defensius: Torres de vigilància, castells i muralles que antany servien per a protegir el territori i avui ofereixen vistes de 360 graus.
• Espais espirituals: Ermites i cementiris situats en llocs elevats o sagrats, buscant la connexió entre el cel i la terra.
• Fites de l'enginyeria: Fars, pantans, ponts i torres de comunicació que, per la seva necessitat tècnica, se situen en emplaçaments visualment estratègics.
• Espais de pausa: Des de bancs solitaris en camins rurals fins a marges de carreteres que conviden a detenir el vehicle per a respirar la naturalesa.

"L'art de contemplar": un seminari per a repensar el territori

Coincidint amb aquest inventari, experts nacionals i internacionals es reuneixen aquesta setmana en l'edifici MediaTIC de Barcelona sota el lema “L’art de contemplar: miradors i paisatge”. L'objectiu d'aquesta trobada és reivindicar la mirada com un acte conscient i respectuós.

Víctor Puga, secretari de Territori, ha destacat durant la inauguració que el paisatge no és una realitat fragmentada, sinó la "suma de moltes mirades". Segons Puga, aquests 500 punts d'observació són fonamentals per a la gestió urbanística, ja que ajuden a identificar quins elements hem de preservar per a les futures generacions.

Per part seva, el director de l'Observatori, Pere Sala, ha recordat que el paisatge "no és un decorat, sinó el nostre marc de vida". Per a Sala, els miradors, siguin monumentals o discrets, són els llocs on establim un diàleg directe amb l'entorn.

Una guia interactiva a l'abast de tots

Per a fomentar aquest contacte amb l'entorn, la Generalitat ha posat a la disposició del públic eines digitals que faciliten la ruta cap a aquests balcons naturals. El mapa és descargable i permet filtrar les zones segons la mena d'experiència que busqui l'usuari.

El mirador es converteix així en la carta de presentació d'un paisatge. Amb o sense estructures físiques, aquests espais transformen la mirada en un acte intencionat que ens recorda que, per a entendre el país, primer hem d'aprendre a mirar-lo amb respecte i temps.