VÍDEO - El crit de Javier Bardem en els Oscars: "No a la guerra" i crítiques a Trump i Netanyahu

La catifa vermella del Teatre Dolby sol ser l'epicentre del glamur i l'alta costura, però en aquesta 98a edició dels Premis Oscar, el teixit que més ha brillat no ha estat la seda, sinó el compromís. Javier Bardem, un dels rostres més internacionals del nostre cinema i protagonista de la nominada F1: La pel·lícula, ha transformat el seu pas davant els focus en un potent altaveu de denúncia social i política.

Amb una serenitat ferma, l'intèrpret madrileny ha defensat que pertànyer a la indústria de l'entreteniment no és incompatible amb l'exercici de la responsabilitat civil. "Es pot pertànyer a aquest circ i, al mateix temps, ser ciutadà i dir el que un pensa", va sentenciar davant els mitjans.

El retorn d'un símbol: del 2003 a l'actualitat

La solapa de Bardem lluïa un missatge que va despertar la memòria col·lectiva: 'No a la guerra'. L'actor va explicar que ha decidit recuperar la consigna que va marcar les mobilitzacions contra la invasió de l'Iraq fa més de dues dècades perquè, al seu judici, la història es repeteix de manera tràgica.

Per l'actor, ens trobem davant un escenari de mentides similars a les de 2003. Si llavors el pretext van ser les armes de destrucció massiva, Bardem denuncia que ara s'utilitza la retòrica d'enderrocar règims per a encobrir el que qualifica d'"accions criminals i violentes" per part del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i de l'expresident estatunidenc, Donald Trump.

Handala: el nen que ens dona l'esquena

Més enllà de l'eslògan antibèl·lic, Bardem portava una segona insígnia carregada de simbolisme: la figura d'Handala . Aquest dibuix, creat en 1969 pel caricaturista Naji al-Ali, representa a un nen palestí de deu anys que apareix d'esquena a l'espectador.

Bardem va humanitzar aquesta icona explicant que Handala no ens mira perquè "no li parem esment" i que el seu creixement està detingut en el temps. Segons l'actor, el personatge no complirà els onze anys fins que pugui tornar a la seva terra, convertir així en l'emblema de la resistència i l'anhel de retorn del poble palestí.

Una marea de pins per l'alto el foc

Bardem no va estar sol en aquesta labor de conscienciació. La gala va ser testimoni d'una presència notable de l'organització Artists4Ceasefire. Actrius com Saja Kilani i Charithra Chandran van lluir el ja icònic pin dissenyat per Shepard Fairey, que mostra un colom amb una flor de lotus i una tija de filferro d'arç.

Aquesta insígnia busca simbolitzar l'esperança i la resiliència, recordant que l'alliberament i la pau han de ser universals, afectant tant Gaza i el Líban com al Sudan o l'Iran. Figures com Mark Ruffalo, Susan Sarandon o Billie Eilish s'han sumat en els últims anys a aquesta iniciativa que defensa que la justícia no és un privilegi, sinó un dret de tots els éssers humans.

Protestes als carrers: el focus sobre la immigració

Mentre l'interior del teatre celebrava el cinema, els carrers de Los Angeles es convertien en l'escenari d'una altra batalla ideològica. Diverses organitzacions van projectar missatges crítics contra el Servei de Control d'Immigració i Duanes (ICE) en edificis emblemàtics com el Museu de l'Acadèmia.

Sota lemes com a 'ICE Out', les campanyes van denunciar la creació d'un "estat policial" impulsat per intel·ligència artificial i la deportació massiva de veïns. Aquestes accions, vinculades també a homenatges a ciutadans morts en intervencions federals, van completar una jornada en què Hollywood va demostrar que, sota els focus de la gala, batega un compromís polític que es nega a guardar silenci.