artículo 155
També ha reconegut que ara la situació no és la mateixa que va portar a l'aplicació del 155 i ha sostingut que els que defensen un 155 perpetu "al que aspiren és a perpetuar la crisi a Catalunya", després del que ha apostat per consolidar espais de diàleg, de confiança i lleialtat institucional.
"Ja es pot dir alt i clar a Catalunya que cal aplicar una altra vegada el 155 perquè es respecti la unitat d'Espanya, la legalitat, la prosperitat, i la convivència", i ha afegit que s'ha d'aplicar amb l'extensió que calgui "per acabar amb aquest malson".
"Perquè l'Estat torni a recuperar el control necessitem que l'educació es recuperi, que els Mossos no tinguin ordres il·legals, que no hi hagi propaganda a TV o que les institucions penitenciàries no estiguin a l'atzar del que vulguin els presos".
Rivera ha insistit en aplicar l'article 155 després de "una setmana negra de violència" a Catalunya un any després de l'1-O, ha tingut paraules d'agraïment per a jutges, fiscals i el Rei, i ha afirmat que si hi ha gent a la presó per alguna cosa serà.
El president del PP planteja una intervenció més profunda de l'autonomia amb una "administració paral·lela" que controli tots els ressorts de poder per recuperar la normalitat a Catalunya.
La líder de Cs acusa el president del Govern de trencar el pacte constitucionalista que hi havia per arribar a la Moncloa i d'utilitzar als catalans no independentistes com a moneda de canvi.
Fa un any, el lehendakari va actuar com a mediador del Govern, contactant amb eurodiputats nacionalistes, i amb Puigdemont, per a tractar d'evitar el xoc de trens. Finalment, Urkullu es va sentir traït per Puigdemont.
Entre els motius per endarrerir l'entrada en vigor del 155, ha apuntat que van haver de "esperar" al PSOE ia Ciutadans. "És veritat que per no anar sols, perquè fóssim més, es va fer més tard", ha admès.
També ha lamentat que "el bipartidisme" hagi decidit "mirar cap a un altre costat" i no perllongar l'aplicació de l'article 155.
"La mera existència del 155 i l'aplicació que s'està fent d'ell a Catalunya són un atac també a Euskadi" ia la seva "idea de l'autogovern" ha assenyalat Andoni Ortuzar.
Des de la presó de Neumünster, a Alemanya, ha anunciat que no renunciarà davant "l'arbitrarietat dels que estan disposats a pagar el preu d'abandonar l'estat de dret i la justícia per la 'unitat de la pàtria".
El ministre dóna així per tancada la polèmica sobre la llei d'immersió lingüística i assegura que "a Catalunya, amb el seu model educatiu, els nens estudien llengua i literatura en castellà. Tots".
Per a l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat l'important és el que diguin Sánchez i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i ha tret importància a l'opinió dels 'barons', ja que considera que no reflecteix la posició del PSOE.
La 'número quatre' del PSOE, Carmen Calvo, rebutja l'ocupació de l'article 155 per variar el model educatiu català i assegura que aquest debat correspon al Parlament de Catalunya.
La FECAC ha premiat a la presidenta d'Andalusia per la seva capacitat de lideratge i el suport que dispensa a la cultura andalusa fora del seu territori.
Koldo Mediavilla assegura que "la persecució judicial portada a terme contra Puigdemont és una barbaritat. És un acte injust, arbitrari i que no s'entén en un Estat de dret ".
Davant els diferents comunicats oficials d'algunes entitats mèdiques censurant l'aplicació de l'article 155, el col·lectiu Neutralitat COM signa un Manifest en defensa de la neutralitat ideològica, la transparència i el "seny".
La diputada electa de JuntsxCat, Elsa Artadi, ha descartat qualsevol opció que no sigui investir el candidat de la seva formació, Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat, i rebutja investir el candidat d'ERC, Oriol Junqueras.
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha demanat votar en aquestes eleccions a la llista que encapçala Xavier García Albiol perquè "res es podrà construir sense els diputats elegits en les llistes del Partit Popular".
El president deposat de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha protagonitzat l'acte de presentació de la candidatura de JuntsxCat des de la ciutat flamenca de Bruges, a Bèlgica, acompanyat per un centenar de candidats i desafiant clarament al Govern Rajoy.
