Carme Forcadell

Fonts penitenciàries han explicat que ha estat autoritzat, per la qual cosa en principi el trasllat es produirà a finals de la setmana que ve.

Ha assenyalat que han de convertir les eleccions municipals de l'any que "en una gran victòria republicana i feminista".

L'expresidenta del Paralment demanava que s'apartés al magistrat de seguir investigant la causa contra el procés per considerar que no era imparcial.

Tots els recurrents, excepte Dolors Bassa han sol·licitat estar presents, de manera que hauran de ser traslladats des de la presó.

L'expresidenta del Parlament defensa que la declaració d'independència aprovada per la Cambra no tenia cap efecte jurídic.

El jutge del Tribunal Suprem processa per un delicte de rebel·lió a 13 dels investigats en la causa pel procés secessionista.

Tots ells, a més de la dirigent d'ERC Marta Rovira que ha fugit, estaven citats aquest divendres davant l'instructor de la causa, Pablo Llarena.

Els investigadors de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya aporten nombrosos indicis sobre les sis persones citades avui pel jutge del Suprem Pablo Llarena.

Entre les candidatures inicials figurava la de l'exdiputat de la CUP Antonio Baños, exclòs per la junta electoral de l'entitat; una decisió criticada fins i tot pel seu vicepresident, Agustí Alcoberro.

"Deixo la presidència del Parlament, però no abandono la política en cap cas. Seguiré treballant per fer un país millor, més just".

El reglament del Parlament fixa que Forcadell manté el seu càrrec després de la dissolució de la Cambra i fins a la celebració de les eleccions del 21 de desembre.

Estan acusats dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics, i durant aquesta setmana tindran vigilància policial.

La dissolució del Parlament i la destitució del Govern obliguen al fiscal general de l'Estat a canviar de plans pels seus efectes sobre l'aforament dels encausats. En qualsevol cas no es descarta la petició de presó immediata cautelar per Puigdemont, Junqueras i Forcadell.

La lluita dialèctica ha de dirimir-se en el Congrés dels Diputats, al Senat, en els parlaments autonòmics, a les institucions europees i en els tribunals de justícia. Això és el que haurien d'haver fet els electes i els governants de Catalunya, però no ha estat així.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha assegurat que la càmera no retrocedirà malgrat que el Govern anunciï que s'aplicarà a Catalunya l'article 155 de la Constitució, un "cop d'Estat de facto".

El tribunal ha exigit al partit que pagui una fiança --encara per concretar-- per poder personar-se com a acusació particular i l'ha acumulat a les querelles ja en tràmit.

La carta critica "l'ofensiva de repressió sense precedents" posada en marxa pel Govern | L'Executiu de Rajoy ja ha contestat que el referèndum no es pot celebrar.

El tribunal va admetre a tràmit la querella divendres passat i investiga si els fets són constitutius de delictes de desobediència i prevaricació, en tots els casos, i en el cas de l'Executiu, també de malversació de cabals.

El Partit Popular de Catalunya ha denunciat que els documents lliurats amb el segell de la Secretaria de la Cambra no vénen signats pels seus responsables.

La postura dels independentistes ha fet efectiva la ruptura de les institucions, greu error perquè mou els fonaments de la democràcia i genera un precedent de conseqüències molt perilloses.