El secretari general de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat, investigat per l'organització del referèndum, s'ha acollit al seu dret a no declarar.
L'informe apareix entre la documentació que la Policia va analitzar després d'impedir que els Mossos cremessin 36 caixes amb documents en una incineradora.
La Guàrdia Civil va considerar il·legibles alguns dels correus trobats en el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya.
Qüestions com si podien augmentar el personal o pujar els sous, així com sobre qui era l'amo dels drets de la propietat intel·lectual de les aplicacions informàtiques que contractaven amb tercers.
La Generalitat va designar al cap de Riscos del CESICAT, Joan Manuel Gómez Sanz, dissenyar una estratègia perquè el referèndum seguís tenint publicitat i visibilitat a través d'Internet, preveient que les autoritats judicials bloquejarien el web 'Referéndum.cat'.
Un extreballador del centre acusa l'exdirector ia un tècnic d'haver llegit correus electrònics que ell enviava a terceres persones.