Aquest guàrdia civil va actuar en el col·legi a Sant Cebrià de Vallalta (Barcelona), on ha dit que es van arribar a concentrar més d'un miler de persones que van protagonitzar multitud d'incidents durant l'actuació policial.
Li resulta "especialment dolorós" haver de recordar a membres d'una institució com el Senat francès que a Espanya "es respecten escrupolosament els postulats de l'Estat de Dret".
L'equip, segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia, va cobrar un total de 114.592,50 euros als quals es van sumar 62.712 euros en despeses que van ser pagats en el mes d'octubre, segons ha reconegut.
Als agents se'ls va ocórrer que el tinent d'alcalde podia tractar de "mediar" entre els manifestants i intentar així "neutralitzar" la protesta, que tenia "punts de tensió".
El testimoni ha utilitzat un llenguatge directe i desimbolt per narrar de forma detallada i molt gràfica que ha passat, destacant a més la tasca dels agents de Mossos d'Esquadra que van acudir al lloc, cinc dels quals van resultar ferits.
El guàrdia civil estava citat a les 16.00 hores de dimarts, però en arribar al Tribunal Suprem ha hagut d'esperar a que acabés la compareixença de Baena. Mentrestant, ha patit una indisposició per la qual a més se li hagut de medicar.
"Vaig patir un dany moral. Jo vaig anar a complir una ordre judicial i vaig ser insultat, no sé si perquè sóc guàrdia civil", ha explicat el sergent primer, visiblement afectat.
"Què el va motivar a demanar la reunió del 26-S i la del 28-S amb els alts càrrecs polítics?", ha preguntat Marchena a l'exmajor. Aquest ha respost que els Mossos estaven preocupats per l'"ordre públic i seguretat ciutadana" durant el dia de la votació.
Així mateix, a Catalunya, el 14,2% de la població ha seguit en algun moment les emissions del judici als líders del 'Procés' independentista al Canal 24 Hores, el que representa un total de 1.031.000 espectadors.
La Federació de Girona d'ERC també ha informat que Bassa anirà acompanyada de Joan Margall com a número 2, després de ser escollits en un Congrés Regional a Sarrià de Ter (Girona).
"El Conseller d'Interior va dir que no calia cap tipus de suport a Catalunya i que amb els mitjans dels Mossos ja era suficient", ha dit Pérez de los Cobos a preguntes de la Fiscalia.
Van tractar sobre el referèndum i la Llei de Transitorietat, i es va parlar que "lògicament" tindrien poc recorregut perquè serien anul·lades pel Tribunal Constitucional.
Les classes polítiques espanyola i catalana ens obsequien amb un nou capítol de 'Política i Judicatura', sèrie que va camí de convertir-se en poc menys que història interminable.
