No pot un demanar-los als que tenen el poder --polític, econòmic, fáctico-- que siguin poetes. En general la poesia no s'ha casat gairebé mai molt bé amb el poder; els poetes, una mica més: tot règim té el seu tall que inclou consellers àulics, intel·lectuals orgànics, artistes palatins i, naturalment, poetes. Però la poesia sempre ha despertat sospites quan no burles o coses pitjors.
